Abril Castillo, estudiant catalana a la Universitat Harvard, als Estats Units.
Per Marc Amat
L’any passat, Abril Castillo va aterrar a l’aeroport de Boston, als Estats Units. Estava molt emocionada. Després de mesos informant-se, preparant documentació, assistint a cursos i preguntant-se si realment seria capaç de fer-ho, una universitat nord-americana havia respost positivament la seva sol·licitud: la Universitat Harvard la volia tenir d’alumne. Ara, ja fa mesos que hi cursa assignatures vinculades amb la branca de les ciències socials, un món que sempre l’ha apassionat. S’ha adaptat a la cultura nord-americana, ha teixit amistats al campus i ha pogut aprendre de professors que sempre havia admirat.
Com ella, cada any diversos alumnes catalans que acaben l’institut es plantegen marxar a estudiar a universitats dels Estats Units. Aconseguir-ho no és senzill: cal seguir un estricte procés burocràtic. Per ajudar els nois i noies que tenen aquest somni, el Departament d’Estat dels EUA compta amb el programa EducationUSA, una xarxa de 425 centres d’assessorament acadèmic escampats arreu del món. La seu de l’Institut d’Estudis Nord-americans (Via Augusta, 121) acull el centre de Barcelona. És un espai que dona informació actualitzada, precisa i imparcial sobre el sistema d’educació nord-americà a estudiants catalans, però també a famílies, orientadors i personal docent.
Aquest mes, conversem amb Castillo perquè ens expliqui per què va decidir marxar a estudiar als Estats Units; com va viure el procés de preparar la sol·licitud d’admissió; quins consells dona a estudiants catalans que somien aconseguir-ho; i com s’ha adaptat al sistema universitari nord-americà.
Quan vas decidir marxar fora de Catalunya?
Des de feia temps, tenia molt clar que volia formar-me a l’estranger. De petita, vaig tenir la sort de poder viatjar molt amb els meus pares. Ells em van inculcar la importància de moure’m, conèixer gent i descobrir noves cultures. A l’institut, vaig adonar-me que m’encantava el món de les relacions i les polítiques internacionals. La idea de poder aprofundir en aquests camps i, a més, fer-ho en un altre país, m’atreia molt.
Per què vas triar els Estats Units?
Per moltes raons. D’entrada, perquè era un país on sabia que, a banda d’endinsar-me en la cultura nord-americana, podria envoltar-me de gent de tots els racons del món. Allà, el nombre d’estudiants internacionals és molt elevat. Però també m’atreia el sistema universitari en si mateix: des de tenir l’oportunitat de fer vida en un campus de pel·lícula i assistir a classe de professors que admirava fins a cursar assignatures que a Catalunya pertanyen a graus universitaris diferents.
Per arribar a estudiar als Estats Units, cal haver superat un procés de selecció força estricte. Com el vas viure?
Va ser dur, però també molt gratificant. Per entrar en una universitat nord-americana cal seguir un procés totalment diferent del que es requereix per cursar estudis a les catalanes. Per això és tan necessari l’existència de programes d’orientació acadèmica que t’ajuden a entendre tots els passos. Mai ningú dels meus cercles més propers havia marxat a estudiar fora i, per tant, la família, els amics i el professorat no sabien ben bé com guiar-me. Així i tot, el seu suport va ser vital. Durant tot el procés, vius molts moments d’incerteses, dubtes i pors. Sovint, jo mateixa em preguntava: n’estàs segura de voler marxar quatre anys a estudiar en un país tan diferent i on només has estat una vegada de vacances?
Quines parts del procés et van ser més complicades?
Potser la part més difícil va ser haver d’escriure els assajos principals i específics. A Catalunya no estem gaire acostumats a fer textos que parlin de nosaltres, que ens retratin bé i que permetin als altres conèixer-nos millor. A més, havia de fer-ho en anglès, una llengua amb la qual m’expresso bé, però que no és el meu idioma matern. L’assaig principal que vaig adjuntar a les meves candidatures el vaig treballar durant sis mesos. En total, fins que no vaig aconseguir tenir-ne un que em satisfés, vaig fer-ne una desena d’esborranys. Realment, em va servir molt per aprendre sobre mi mateixa.
És important reflexionar, abans de fer un pas així…
Sí, i amb l’assaig vaig poder plantejar-me moltes coses sobre mi: com penso, com soc, per què actuo d’una determinada manera… Escriure’l em va permetre practicar molt l’autoconeixement. Ara bé, també va servir per preguntar-me coses del meu futur: per què volia anar a estudiar allà i què faria després amb les oportunitats laborals i acadèmiques que em brindés el meu pas per la universitat nord-americana, per exemple. Mirat en perspectiva, va ser un procés complicat, però molt bonic.
Als Estats Units hi ha moltes universitats. Com vas decidir en quines enviaries la sol·licitud per estudiar-hi?
Per començar, he d’admetre que no vaig ser gaire selectiva. Vaig sol·licitar-ne moltes. Això sí, vaig tenir un compte un munt de paràmetres. Un dels més importants va ser que el centre tingués una bona reputació en estudis del món de les ciències socials. També em vaig fixar en com eren els campus, quina filosofia de comunitat tenien darrere i quines oportunitats laborals i extracurriculars em podien oferir.
Quins recursos vas fer servir per preparar la sol·licitud?
A banda dels programes d’orientació, vaig apuntar-me en diversos webinars que organitza l’ambaixada dels Estats Units a Espanya. També vaig demanar informació a les universitats que m’interessaven més i les vaig investigar a fons. A més, em va servir molt posar-me en contacte amb estudiants catalans que havien fet l’aventura amb anterioritat. Tanmateix, més enllà d’això, el suport de la família, les amistats i el professorat va ser molt important. Potser no són experts en la matèria, però són gent que t’estima, que confia en tu i que et donen forces en els moments en què et sembla que no ho aconseguiràs. Si no fos per ells, no me n’hauria sortit.
Per què creus que et van admetre les universitats que et van dir que sí?
He d’aclarir que la resiliència va ser un valor que vaig treballar a fons durant tot el procés. Abans d’aconseguir el sí d’algunes universitats, vaig col·leccionar molts no. Encara no sé què els va agradar de mi, però sí que sé en quins punts forts vaig centrar el meu discurs. D’entrada, vaig posar l’accent en el lideratge. Jo el tenia acreditat, perquè havia estat membre de l’equip executiu d’una organització internacional formada només per estudiants. A banda d’això, vaig intentar demostrar per tots els mitjans possibles que el meu interès per les ciències socials no era una flor d’estiu: al llarg de la meva vida, havia fet programes i extracurriculars que estaven molt encarades a la política i a l’economia. Vaig corroborar-los que no només m’interessava la disciplina sinó que, a més, buscava activament com treballar-la.
Finalment, la Universitat Harvard et va obrir les portes. Com et vas sentir?
Quan vaig rebre la notícia, em va envair una sensació de felicitat absoluta. Després d’un procés tan llarg, havia fet realitat el somni. Va ser molt bonic explicar-ho a tothom i veure com el meu cercle se n’alegrava tant. No ho oblidaré mai de la vida. Això sí, després de la felicitat, vaig tornar a tocar de peus a terra i em van reaparèixer la por i els nervis d’anar a viure en un país tant diferent de Catalunya com els Estats Units.
Ara ja fa un any i mig que hi ets. Com està anant?
Molt bé. El primer dia que vaig aterrar allà, em feia por no fer-hi amics, però de seguida es va esvair, perquè la universitat va ajuntar totes les persones com jo amb estudiants internacionals de cursos anteriors i ens van ensenyar el campus. Avui, tinc una molt bona xarxa d’amistats de persones d’arreu del món. Ha superat les expectatives que tenia. Hi he crescut molt tan en l’àmbit acadèmic com en el personal. He après a aprendre d’altres persones. Allà, això és molt més fàcil que a les universitats catalanes.
Quin consell donaries a un estudiant que s’està plantejant cursar l’etapa universitària als Estats Units?
Li diria que, si és el que vol, ho intenti. Que no tingui por. Marxar a estudiar allà és difícil, però no impossible. Hi ha gent que ho ha aconseguit. Jo en soc la prova. Hi ha persones que no es plantegen anar a estudiar fora perquè encara és un camí massa desconegut per als estudiants catalans. Els és més senzill estudiar a Catalunya, perquè és molt més comú, però els animo a obrir el seu propi camí.
T’estàs plantejant cursar estudis superiors als EUA?
Escriu-nos a barcelona@educationusa.org i ens posarem en contacte amb tu per resoldre tots els teus dubtes i informar-te de totes les possibilitats que s’adaptin al teu cas.
