Història

LA CREACIÓ DE L’INSTITUT

Tot va començar a Nova York

El 1950 Espanya encara està sortint de la post guerra civil i pateix l’aïllament internacional per la seva afinitat amb els dictadors d’Alemanya i Itàlia. El Dr Josep Mª Poal i l’Enginyer i Arquitecte Josep Mª Bosch i Aymerich coincideixen a NY per motius professionals i queden admirats de l’estil de vida, la cultura i l’idioma nord-americà. Allà decideixen que cal crear una institució a Barcelona que doni a conèixer aquesta cultura a Catalunya i l’ “American way of life”.

Tornen a Barcelona i es posen mans a l’obra. Redacten els estatuts i funden el 1951 l’Associació Instituto de Estudios Norteamericanos, amb el Sr. Josep Mª Pi i Sunyer com a primer President. Des de l’inici es vol que l’IEN sigui un pont cultural i social entre les dues nacions. La seu provisional està en un despatx d’advocats del carrer Provença.

Cal recalcar que es tracta d’una entitat privada, fundada per catalans i havent vençut innombrables dificultats per obtenir l’autorització oficial.

ELS EDIFICIS DE L’INSTITUT

De lloguer en lloguer fins a
construir la seu pròpia

La primera seu provisional va ser al carrer Provença, al despatx dels advocats que es van cuidar dels tràmits legals. Un any després es trasllada a la via Laietana 28, al mateix edifici on hi havia el Consolat Nord-americà. Mica a mica va creixent el nombre de membres de l’IEN, i gràcies a les seves aportacions es poden condicionar les successives seus. L’increment de les activitats fan petit el local i novament l’entitat s’ha de traslladar, aquest cop al carrer València (1956), on hi havia un despatx i una sala de conferències. L’entitat continua creixent i el local es torna a fer petit, de manera que es lloga un nou espai al Passeig de Gràcia, amb dos locals. Un per a les activitats culturals i l’altre destinat als cursos d’anglès.

L’èxit creixent de les activitats i cursos d’anglès afavoreix la decisió construir un gran edifici en un solar de la via Augusta 123 que s’inaugurà el 1961, i que comptà amb una aportació econòmica oficial del govern nord-americà. L’edifici té set plantes i soterrani, i compta amb un teatre de prop de 300 localitats i una gran terrassa a l’aire lliure.

La façana, dissenyada pel mateix Josep Mª Bosch i Aymerich, destaca per la seva originalitat i no ha perdut valor amb el pas del temps.

El 1971 es construeix un annex al carrer Sant Eusebi on s’instal·la la Biblioteca.

L’ACTIVITAT ACADÈMICA

L’IEN - Un referent de qualitat

Des del seus inicis, l’ensenyament de la llengua anglesa, en versió nord-americana, ha estat una constant de l’IEN. Les classes eren sempre presencials, amb professors nadius i amb un màxim de 15 alumnes per classe. Els programes oficials comencen el curs 1960-61, i gràcies al gran nombre d’aules de l’edifici de Via Augusta es van poder oferir programes específics per a junior/teens i adults, des d’iniciació fins al Proficiency (C2). Els programes es van anar adaptant a les estratègies metodològiques de cada moment i amb la incorporació progressiva de les més modernes tecnologies d’ensenyament.

Durant aquests 60 anys per les classes de l’IEN han passat més de 400.000 alumnes i és rar trobar algú que en recordi la seva etapa d’estudiant d’anglès. Són famoses les llargues cues que es formaven al carrer en cada període de matriculació. El juny del 2019 va finalitzar el programa d’ensenyament de l’anglès americà i es van obrir camins vers altres activitats acadèmiques orientades als estudis nord-americans.

LES ACTIVITATS CULTURALS

Centenars d’actes i tots gratuïts

L’IEN ha ofert una gran diversitat d’activitats culturals que ben aviat van tenir gran ressò en la societat catalana i especialment barcelonina. Abasten tota classe de disciplines: teatre, cinema, fotografia, seminaris, conferències, exposicions i edicions i presentacions de llibres.

Ja en la transició van ser notables els debats polítics, abans prohibits. El més remarcable va ser el cicle del 1976 sobre “Cóm consolidar una democràcia” amb intervencions entre d’altres de Ramón Trias Fargas, Joaquim Muns, Julián Marías i Llorenç Gomis.

També va tenir un gran ressò el congrés amb títol: The Next Generation (2002), sobre la Nova Narrativa Nord-americana amb participació de novel·listes emergents.

Pel IEN han passat més de 140 conferenciants per parlar de cultura, art, política, música, literatura i la societat actual.

També tingueren gran repercussió les conferencies sobre astronàutica, organitzades pel Sr Pere Mateu Sancho, membre de l’IEN i president de l’Associació Astronàutica Espanyola.

En l‘àmbit de les arts plàstiques van destacar les sessions sobre noves tendències de la pintura i disseny gràfic, amb la visita d’artistes rellevants com Milton Glaser, creador del famós “ I LOVE NY” o l’exposició “Sightings” que va presentar els treballs de més de vint pintors nord-americans. Exposicions individuals i col·lectives de fotografia com “Farm Security Administration” sobre l’Amèrica profunda, o “Tamarind Impressions” (1987) que va portar a Barcelona l’obra de vint-i-dos artistes d’un dels centres de litografia més prestigiosos dels Estats Units, el Tamarind Institute. També l’humor gràfic dels artistes del The New Yorker o els dibuixos animats amb l’exposició “The cartoon world of Bob Clampett” (1991) han estat presents en les exposicions del IEN.

Van ser molt visitades les exposicions sobre pintura amb temes americans d’artistes catalans sota el lema Homage to New York com Xavier Carbonell, Hernàndez Silió i en exclusiva a Espanya, la de les fotografies oficials de la zona zero de NY desprès de l’atac a les Torres Bessones.

L’IEN també ha afavorit el coneixement de la cultura catalana als EEUU. A destacar el patrocini conjunt amb la Generalitat de Catalunya i el National Endowment for the Arts de l’ exposició “Tàpies in print” al MOMA de NY (1992). I les impressions bilingües de la “Beacon Literature Series” que inclou traduccions a l’anglès d’obres de Juan Gil-Albert, Agustí Bartra, Ràfols Casamada i Tomàs Garcés, entre d’altres, i que es distribuïen a universitats americanes amb departaments de català.

Gràcies a disposar d’una sala de gran aforament, s’han pogut desenvolupar una enorme varietat d’activitats de cara al públic, sempre amb entrada gratuïta. A destacar les representacions teatrals del grup d’estudiants Gogo teatre experimental Independent, els més de 100 Concerts regulars de Jazz impulsats pel Jubilee Jazz Club i la Fundació Catalana Jazz Clàssic i els concerts de Música Clàssica, sota la direcció de la pianista Anna Mª Cardona i que incloïen composicions de músics nord-americans.

L’IEN va projectar pel·lícules de cinema des de ben aviat, primer sense cap mena de presentació, després agrupant-los en cicles temàtics o jornades que incloïen conferències i seminaris, fins a oferir un cicle de cinema Nord-america amb la Universitat de Barcelona i dirigit pel Dr. Josep MaCaparròs.

LES ACTIVITATS
SOCIALS I CIUTADANES

Una vinculació permanent
de l'IEN amb la ciutat i el país

Des de ben aviat l’Institut Nord-americà va tenir una forta implantació en la societat catalana i barcelonina, organitzant o participant en nombroses activitats ciutadanes.

El 1955 es va començar a celebrar el  St Valentínes’s Day, desconegut llavors a Espanya. El 14 de febrer s’organitzava un ball de gala a l’hotel Ritz, on entre diversos actes festius, s’escollia la reina de la festa. Durant els seus vuit anys de celebració va constituir tot un esdeveniment social al qual acudien les màximes autoritats de la ciutat.

Entre finals dels anys cinquanta i principis dels setanta, els estudiants van rebre el suport del centre per realitzar activitats socials i culturals. Per a això es van organitzar en comitès i van celebrar eleccions. Els candidats es presentaven, realitzaven campanyes electorals, debats i votacions secretes. Va ser una experiència sens dubte positiva, tenint en compte el context històric en què esdevenia.

Els comitès d’estudiants van organitzar concerts de jazz i rock, lectures teatrals i representacions dramàtiques, així com festes, excursions i activitats esportives. Van omplir un buit, aportant una mica de vida social a la callada Barcelona de l’època. Entre les activitats organitzades, cal destacar les diverses edicions de l’Spring Ral·li, (un Ral·li automobilístic a circuit metropolità incloent Sabadell i Terrassa) el Circ de la Universitat de Florida a la Plaça de Catalunya i la formació de el grup Gogo de Teatre Experimental Independent, que va contribuir a la difusió d’obres contemporànies i clàssiques d’autors nord-americans i espanyols.

En el seu 35è aniversari i en prova d’agraïment a la Ciutat, l’IEN va donar el conjunt escultòric Columnes de Terme de l’escultor Xavier Corberó, que avui és por veure a la Plaça Kennedy, al capdamunt del carrer de Balmes de Barcelona.

El reconeixement a les activitats de l’IEN va arribar amb la concessió per la Generalitat de Catalunya, de La Creu de Sant Jordi (1992)

LA BIBLIOTECA DE L'IEN

Inaugurada el 1982 per l’ambaixador Terence Todman, conté més de 10.000 llibres americans i ha estat punt de referencia per conèixer autors estatunidencs i publicacions de tots els àmbits de la cultura, l’economia, la història, la política i el funcionament de les institucions nord-americanes. Com a biblioteca de referència ha servit per documentar diferents estudis i informes.

EL PREMI J.F. KENNEDY

El reconeixement als millors

Seguint amb la seva vocació de pont cultural entre EUA i Catalunya,
L'IEN va instaurar l’any 1964 el premi J.F.Kennedy en memòria del
que fou gran president americà

Consulta els guardonats aquí