L’IEN. Un pont entre la societat catalana i la nord -americana Entrevista al President Dr. Joan F. Corona

La Fundació Institut d’Estudis Nord-americans està començant una nova etapa en la que ha deixat de fer classes d’anglès i s’orienta vers els estudis Nord-americans. Parlem amb el seu President, Sr. Joan F. Corona, per conèixer de primera mà quins són els principals reptes i objectius de l’entitat.

Aquest 2021 l’Institut d’Estudis Nord-americans fa 70 anys coincidint amb l’inici d’un projecte renovat. Quines són les claus principals de la nova etapa del IEN?

L’IEN és una entitat amb una trajectòria molt important i ha passat per etapes molt diverses de la història. L’Institut va néixer a principis dels anys 50 en ple franquisme, va viure els acords de Franco amb el president Eisenhower, el final del franquisme, la transició democràtica i tot el què ha passat després. Al llarg d’aquests anys ha tingut la capacitat d’adaptar la seva activitat, tot i que potser aquestes darreres dècades els condicionants polítics i econòmics havien fet que es concentrés més en l’ensenyament de l’anglès.

Quan les classes d’anglès van començar era una tasca molt rellevant ja que només hi havia un altre centre a Barcelona que en fes. Diferents membres del patronat, i jo mateix, vam ser alumnes de l’Institut. Però l’ensenyament de l’anglès ha passat de ser una cosa original i estranya a ser una commodity. S’ensenya a les escoles, les universitats, i hi ha una àmplia oferta de centres i acadèmies que l’ofereixen. Aquest fet va portar al Patronat de la Fundació Institut d’Estudis Nord-americans a prendre la decisió de canviar el model.

Volem ser una peça fonamental en la recerca i la divulgació de la cultura, de la història i de la política dels Estats Units d’Amèrica, posant-la en context i relacionar-la amb Catalunya. La relació dels Estats Units d’Amèrica i Catalunya ha estat molt estreta en el món privat, el naixement de l’Institut n’és un exemple claríssim, i qualsevol activitat que reforci els lligams entre les dues comunitats per nosaltres serà fantàstica. Tenim una tasca a fer que assumim amb molta il·lusió i amb moltes ganes, i per això encetem amb tanta força aquesta nova etapa.

Per tant, quins serien els reptes que s’ha marcat la Fundació a curt mig i llarg termini?

A curt termini seria acabar de fer la transició, dissenyar un model sostenible per a la Fundació i per les seves activitats. Això és important, qualsevol activitat que no tingués continuïtat en el temps dificultaria molt poder-la tornar a posar en marxa. Hi estem treballant i ho tindrem lligat en qüestió de setmanes o de mesos, és cert que la situació actual amb la crisi de la COVID19 ens ha dificultat acabar de resoldre algunes coses però, en qualsevol cas, això no em preocupa.

A mig termini. La història ens demostra que ser excessivament ambiciós, i començar massa coses de cop pot generar dificultats. Nosaltres hem començat amb algunes activitats i estem treballant en el nostre web. Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta crisi del 2020 és que gent que ni s’ho havia plantejat s’ha acostumat a treballar a distància. En el món acadèmic, les videoconferències, els webminars… s’han incrementat a uns nivells espectaculars. La xarxa permet fer coses que eren impensables fa un temps o semblaven més complexes del que realment han estat. Tenir en una mateixa sessió 5 o 6 experts de diferents llocs del món ha estat molt més fàcil que fer-ho presencialment. Aquest pas endavant que ha fet la societat en aquest sentit l’hem d’aprofitar, i el web i les diferents xarxes han de ser instruments absolutament actius en qualsevol institució moderna.

A mig termini tindrem un nou web que ha de ser un repositori de tot tipus d’articles, conferències, webminars… tot el que fem des de l’IEN, però també altres informacions que puguin ser rellevants per a les persones interessades en els EUA.

En segon lloc hem de consolidar les nostres activitats de recerca i divulgació. En aquest sentit hem posat en marxa una primera iniciativa de la qual estem molt satisfets perquè posa de relleu que l’IEN vol fer coses de màxim nivell. A mig termini hem de tenir molt consolidat el que hem posat en marxa aquest 2020 i dissenyar més línies de treball de cara el futur.

A llarg termini és la gran pregunta. Probablement són més desitjos que coses raonades, però si tot va com nosaltres esperem, si som capaços d’integrar al voltant de l’IEN persones i institucions implicades o amb ganes d’implicar-se amb la difusió de la cultura nord-americana, l’IEN hauria de ser un dels grans referents de la cultura i la política nord-americana a Europa.

Si som capaços de consolidar el mig termini, el curt el donem per assolit, el futur de l’Institut serà molt important.

M’estava parlant d’una de les activitats que s’ha endegat aquest 2020, i entenc que fa referència a la creació del programa d’estudis sobre política nord-americana i seguretat internacional llençat per l’IEN i l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), amb la incorporació del professor Jeffrey Michaels com a coordinador acadèmic del programa. Quina és la importància d’aquest programa? Quina repercussió espera que tingui?

El primer que he de dir és que estem molt satisfets de l’acord al que vam arribar amb l’IBEI. L’IBEI és una institució orientada a fer recerca a màxim nivell. Quan vam parlar amb ells l’acord va ser immediat. Es va fer un concurs internacional al que es van presentar varies desenes d’investigadors d’arreu del món, alguns amb currículums d’important rellevància. La comissió creada per aquest fi va decidir-se pel professor Jeffrey Michaels, que en aquell moment estava al Kings College de London amb una posició molt sòlida. L’acceptació de la plaça per part del professor Michaels va ser una pujada de moral perquè vam veure que podíem jugar a la champions league d’aquests estudis. El professor Michaels té un currículum considerable en temes de política internacional nord-americana i defensa.

Establert el programa d’Estudis Nord-americans a l’IBEI, el professor Michaels ha demostrat una capacitat impressionant de treball. Poc després d’arribar a Barcelona, el mes de setembre, va dissenyar i va posar en marxa un seminari internacional d’un nivell magnífic. És un acadèmic amb signatura reconeguda en aquest món, esperem que durant el temps que estigui amb nosaltres continuï fent articles, llibres i sobretot organitzant workshops, webminars i conferències a les universitats catalanes. Esperem que sigui el primer acadèmic dels que treballaran amb nosaltres.

Estem parlant molt de l’àmbit acadèmic, però hi haurà altres àmbits d’actuació dins de l’IEN?

Si, per un motiu, la nostra tradició. Els estudis nord-americans no únicament s’han de restringir a activitats absolutament erudites de politòlegs, historiadors, economistes i geògrafs. La cultura és extremadament important, de fet el primer impacte que els Estats Units ha tingut en una persona del nostres país…. bé, ara potser ha canviat una mica però quan jo estudiava era el cultural. Coneixíem els Estats Units pel cinema, pels dibuixos animats, per la música, pel menjar… tots aquests aspectes formen part de la cultura nord-americana i a l’Institut els hem tractat al llarg de tota la nostra trajectòria. Ara, que em vinguin al cap -n’hi ha molts més-, vam ser la seu del club de jazz més antic que hi havia a Barcelona, el Jubilee Jazz Club. Hem fet cicles importants de cinema nord-americà, òbviament en versió original, amb grans professionals. Recordo el professor Caparrós de la Universitat de Barcelona que introduïa les pel·lícules i dirigia el debat posterior. Jo mateix he estat moderant taules en les quals joves novel·listes nord-americans han presentat els seus llibres. Hem fet moltes activitats d’aquest tipus i les continuarem fent. La cultura és extremadament important i que ara concentrem part dels nostres esforços en la part acadèmica no vol dir en cap cas que oblidem el que sempre hem fet (jo penso que amb un nivell d’èxit important) i continuarem fent de cara el futur.

L’IEN també acaba d’actualitzar el seu logotip. Per què s’ha fet? Quin significat té aquest canvi?

Estem en un moment de transformació per a nosaltres molt important, de canvi en l’enfocament de l’activitat de l’IEN. Després de més de 50 anys hem deixat de donar classes d’anglès i ens hem centrat en els estudis nord-americans.

L’any 20, a banda de les desgràcies provocades per la COVID, per a nosaltres és un any de canvis, i els canvis s’han de fer manifestos. En aquest sentit hem fet evolucionar el logo vers una imatge més àgil, més moderna, més d’acord amb el nostre propòsit. Podíem no haver-ho fet? Evidentment, però quan es fan les coses, és important que es facin des d’un punt de vista global. El canvi d’imatge és una representació del què estem fent a l’institut, un canvi en el funcionament i els objectius, però no en l’essencial.

Per tant, com s’imagina l’IEN d’aquí a cinc anys?

D’aquí a 5 anys estarem celebrant el nostre 75è aniversari i serà un moment molt important.
M’imagino un Institut on a més de la càtedra amb el professor Michaels a l’IBEI, tinguem altres estudis en marxa producte de la col·laboració amb altres institucions acadèmiques i culturals.
L’Institut d’Estudis Nord-americans ha de ser el referent informatiu en unes eleccions nord-americanes, en un problema de política internacional amb els Estats Units, en temes de regulació internacional del comerç, en el que sigui. Nosaltres hem d’aconseguir ser el referent sobre els Estats Units al nostre país.

Aquest és el nostre objectiu. De fet aquest és l’objectiu dels fundadors i nosaltres tenim l’obligació de posar-ho en marxa.

Com a cloenda, voldria afegir alguna altra cosa?

Doncs la veritat, si. Dir que l’Institut va néixer a mitat del segle XX, en una etapa convulsa i complexa de la nostra història. No fa falta dir com ha evolucionat el país i la ciutat de Barcelona des d’aquella època fins ara. El fet que l’Institut, no només continuï viu sinó que continuï més viu que mai en aquests moments vol dir que ha estat capaç d’adaptar-se als temps, a les noves situacions, als nous reptes. Segurament l’Institut el dia que complim el primer centenari serà diferent del que estem parlant ara, però hi serà. Òbviament la gent que estarà al capdavant haurà de fer l’esforç d’adaptar-se a les circumstàncies i els temps, i mantenir la voluntat i el llegat dels fundadors.

Volem ser una peça fonamental en la recerca i en la divulgació de la cultura, de la història i de la política dels Estats Units d’Amèrica. A mig termini tindrem un nou web que ha de ser un repositori de tot tipus d’articles, conferències, webminars… tot el que fem des de l’IEN, però també altres informacions que puguin ser rellevants per a les persones interessades en els EUA.

Si som capaços d’integrar al voltant de l’IEN persones i institucions implicades o amb ganes d’implicar-se amb la difusió de la cultura nord-americana, l’IEN hauria de ser un dels grans referents de la cultura i la política nord-americana a Europa.

M’imagino un Institut on a més de la càtedra amb el professor Michaels a l’IBEI, tinguem altres estudis en marxa producte de la col·laboració amb altres institucions acadèmiques i culturals.

Enquire here

Give us a call or fill in the form below and we'll contact you. We endeavor to answer all inquiries within 24 hours on business days.