La Directora de l’Institut d’Estudis Nord-americans (IEN), la Sra. Mercè Segura ha iniciat la jornada amb una contundent afirmació: “La  relació d’Occident amb la Xina definirà l’ordre mundial del segle XXI”. Un any més l’IEN ha estat l’espai de diàleg per a debatre sobre la convergència i divergència de les polítiques europees i nord-americanes vers la República Popular de la Xina. El seminari ha explorat aquells canvis significatius en el panorama econòmic i de seguretat que l’ascens de la Xina ha provocat en aquests darrers anys. Tenint en compte aquest rerefons, és crucial analitzar la resposta que la Unió Europea i els EUA estan donant davant aquesta ascensió.

Després d’unes paraules d’agraïment del Sr. Gerard Segú, de la Fundació Catalunya la Pedrera, la jornada ha estat inaugurada pel president de l’IEN, el doctor Joan F. Corona, qui ha expressat el seu agraïment a tots els assistents i ha recordat breument la trajectòria de l’IEN, subratllant l’objectiu de convertir Barcelona en un punt de trobada europeu per reflexionar sobre els Estats Units.

Així mateix, la Sra. Katie Stana, Cònsol General del Consolat General dels EUA a Barcelona, ha augurat que el 2024 serà un any clau en la història recent, doncs s’acabarà definint tant l’evolució de la “competició estratègica” que s’està produint entre els EUA i la República Popular de la Xina, com els efectes que això tindrà en la seguretat global. “Malgrat ser competidors, hem de trobar maneres de cooperar”, ha afirmat la Cònsol General, i ha recordat la recent estratègia del president Biden envers la República Popular de la Xina: invertir, aliar-se i competir. Invertir en la competitivitat, en la innovació i en el foment de la democràcia del país; aliar-se amb una densa xarxa de socis per aconseguir els objectius comuns, i competir responsablement amb la Xina per defensar els  interessos i construir una visió del futur.

El Sr. Manuel Szapiro, Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha subratllat la necessitat d’abordar la qüestió de la Xina atès que aquest tema posa a prova la capacitat de la política exterior de la UE d’afrontar els desafiaments a la seguretat. La manera com es gestioni conjuntament la relació amb la Xina configurarà la geopolítica del segle XXI, ha acabat subratllant. Seguint les paraules de la Presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen, resulta imperatiu adoptar una estratègia de “Reducció dels riscos sense desacoblament” (“Dirisking without decoupling”). Això implica mitigar els riscos associats amb la relació amb la Xina sense necessàriament separar-se o trencar les connexions econòmiques, polítiques o socials amb el país. Finalment, el Sr. Pierre-Emmanuel Brusselmans, del Consolat de Bèlgica a Barcelona també ha emfatitzat les paraules de la Presidenta Von der Leyen pronunciades el novembre de 2023 sobre la necessitat de seguir una política d’estabilitat estratègica amb la Xina (strategic stability) fonamentada amb la idea de reduir els riscos (derisk). Això s’aconsegueix  defensant  els interessos econòmics europeus,  diversificant els socis, i amb més diàleg amb la Xina sobre aquells temes que ens afecten.

Panel de Geopolítica

La primera taula de debat, titulada Geopolítica, parteix de la constatació que l’escenari geopolític està sempre en constant moviment i canvi. L’impacte combinat de la pandèmia de la Covid, la guerra a Ucraïna, el conflicte a l’Orient Mitjà i la creixent importància del Sud global, ha remodelat el panorama global i la manera com l’interpretem des d’Occident. Tanmateix, enmig de la rivalitat geopolítica, hi ha una necessitat urgent de buscar noves formes de cooperació per gestionar problemes comuns. Aquest panel ha tractat les implicacions estratègiques d’aquests esdeveniments, ha explorat la dinàmica de la relació triangular UE-EUA-Xina i ha identificat tant  les àrees més probables on es poden produir friccions com aquells interessos comuns que poden portar a la cooperació.

Per tal d’introduir el panel, el Dr. Jeffrey Michaels, Investigador Sènior de l’IEN a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), ha parlat de la necessitat de centrar el debat de la jornada en identificar aquells punts d’acord i desacord entre els EE.UU. i la UE vers la Xina, i quines conseqüències comporten per les seves pròpies estratègies. Els Estats Units i la Xina estan  destinats al conflicte, tal i com suggereix Graham Allison? Quina posició adoptarà la UE respecte a aquesta qüestió? Està disposada a entrar en conflicte amb la Xina?

El primer conferenciant ha estat el Dr. Luis Simón, Director del Research Centre for Security, Diplomacy and Strategy (CSDS) a l’Institute for European Studies de la Vrije Universiteit. El doctor Simón ha iniciat la seva exposició preguntant-se si en la qüestió sobre l’ascens de la Xina,  Europa és un jugador (player) o és més aviat el camp de batalla (playground). Existeix una discussió acadèmica, afirma Simón, sobre si la UE hauria d’adoptar una “estratègia autònoma” per actuar de manera independent i prendre decisions que reflecteixin els seus propis interessos i valors, sense estar obligada a seguir les directrius o agendes d’altres actors com els EUA. Aquesta aproximació ha estat qualificada per l’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat Josep Borrell com la “Doctrina Sinatra”.  Així, per evitar quedar atrapada entre els Estats Units i la Xina, la UE ha de defensar els seus propis valors i interessos, així com utilitzar els instruments de poder disponibles. Simón ha advertit que la Xina està interessada tant en la desunió (dealignment) entre els països europeus sobre com tractar amb Beijing com en evitar que els països de la UE apostin per una mà més dura respecte a la Xina. Per tant, resulta essencial que la UE no només aconsegueixi un nivell d’autonomia, sinó també que eviti aquesta desunió en la política exterior de la UE sobre la Xina.

En la segona intervenció, el Sr. Robert Daly, Director del Kissinger Institute on China and the United States, ha començat la seva presentació posant l’accent en la recent trobada el 2023 entre Joe Biden i Xi Jinping a San Francisco, on s’apel·lava al diàleg i a fer baixar la temperatura per evitar la guerra. Ara bé, cal advertir que encara falten signes d’aquesta voluntat de reconsiderar la seva posició. El professor Daly ha assegurat que per entendre la fricció entre els dos actors, cal assumir que estem davant d’una nova Guerra Freda. Tanmateix, què en diuen els xinesos sobre aquesta qüestió? Mentre critiquen els EUA per tenir una mentalitat de Guerra Freda, afirmen que la República Popular de la Xina només desitja fer el que fan tots els estats que es converteixen en potències: transformar la riquesa en més poder per defensar-se de possibles agressions. Amb la frase “L’est està creixent i l’occident està en declivi (“The East is rising, and the West is declining”) pronunciada per Xi Jinping, el professor Daly conclou que la Xina està acusant a Occident d’entrar en una fase de declivi que fa malinterpretar un ascens que, segons els propis xinesos, és pacífic.

En la darrera presentació del panel sobre geopolítica, la Dra. Sarah Kirchberger, Directora acadèmica de l’Institute for Security Policy de la Universitat de Kiel, ha iniciat la seva exposició posant èmfasi en el fet que cal no confondre la UE amb Europa quan es parla sobre la visió que es té de l’ascens de la Xina. Per una banda, cal entendre, ha afirmat Kirchberger, que a banda de la UE cal analitzar com estan abordant la qüestió xinesa tant altres països que no formen part de la UE com el Regne Unit, Ucraïna, Noruega, com algunes organtizacions com l’OTAN. Cadascun d’aquests actors té posicions, de vegades, divergents sobre com aproximar-se a la Xina. La doctora Kirchberger ha advertit que algunes d’aquestes divergències estan vinculades amb diferències en els interessos que cada actor té en relació amb Beijing. En altres casos, aquesta diferència està relacionada amb el poc coneixement que es té de la zona, i sovint s’ignora com la possibilitat d’una guerra a la zona de l’Àsia Oriental és molt més elevada del que perceben comunament la majoria d’estats europeus. S’està produint una nova guerra freda? L’experta ha afirmat que estem davant d’una situació de creació de nous blocs, ja que Rússia i la Xina han cimentat unes relacions gràcies al tractat d’amistat signat el 2013. Davant de la creació d’aquest bloc, cal que la UE no mantingui una posició equidistant.

Panel d’Economia

En el segon panel sobre Economia, la sessió s’ha centrat en la idea que l’ascens de la Xina també es produeix en la seva qualitat de superpotència econòmica i està desafiant el tradicional domini entre la UE i els EUA. Algunes de les iniciatives, com el Cinturó i la Ruta de la Seda, no han fet més que augmentar la influència de Beijing sobre el Sud global, gràcies a una gran quantitat de projectes d’infraestructura entre el continent asiàtic, Àfrica i Europa. Tanmateix, si considerem tots els signes que ens indiquen que podríem estar al davant d’una recessió econòmica a la Xina, cal que ens plantegem fins a quan durarà el “moment xinès” de creixement econòmic sense precedents. En aquest segon panel ens hem plantejat quines són les polítiques econòmiques i comercials que estan adoptant tant la UE com els EUA en resposta al creixement de la Xina. A més, s’han apuntat algunes idees sobre com es podrien adaptar aquestes polítiques en els propers anys, sobretot si l’economia xinesa acaba ensopegant.

La moderadora d’aquest segon panel, la Sra. Cèlia Cernadas, periodista internacional, professora i ex-corresponsal a Washington DC, ens recorda que la dimensió geopolítica i econòmica són dues cares d’una mateixa moneda en la relació entre els tres actors. La Sra. Cernadas assenyala la rellevància de les qüestions comercials i tecnològiques en la relació. Tenint en compte que els EUA i la Xina són les dues grans superpotències econòmiques, Cernadas adverteix que les guerres comercials poden acabar caracteritzant les dinàmiques entre els tres actors. La prohibició del govern dels EUA d’exportar semiconductors a la Xina i l’acusació de la Comissió Europea sobre el finançament xinès a la producció de vehicles elèctrics són només alguns dels exemples d’aquestes friccions comercials en alguns sectors clau per a les economies, com ara les matèries primeres o la tecnologia. .

Per obrir aquesta segona sessió, el Dr. Jan Knoerich, Professor Titular en Economia Política i Institucions del Lau China Institute, ha iniciat la seva presentació recordant que malgrat els darrers quaranta anys de creixement econòmic ininterromput de la Xina, d’esdevenir la fàbrica del món i de treure de la pobresa milions de xinesos, el país ha sortit de la pandèmia de la COVID amb una situació molt diferent. Malgrat les taxes de creixement del 5.2% del 2013, aquestes dades no són elevades pels estàndards xinesos i mostren que el país està passant per una situació difícil: un procés de fuga de capital, un procés de deflació i una alta taxa d’atur entre els joves. Com assegura el professor, “El problema és que les dificultats que està experimentant l’economia de la Xina semblen ser cada vegada més estructurals que conjunturals”, i a continuació ha descrit quins són, segons el seu parer, els quatre desafiaments estructurals que la Xina està afrontant. En primer lloc, el nombre tan elevat de deute de la seva economia fa que ara ja no hi hagi prou capital per seguir invertint en infraestructures públiques i, alhora, es produeixin problemes en el sector immobiliari. En segon lloc, la Xina posseeix una població cada cop més envellida, amb taxes de fertilitat molt baixes i taxes d’atur juvenil molt elevades. Aquests factors fan que la força laboral ja no sigui una avantatge per a l’economia xinesa, sinó més aviat un problema pel seu sistema de seguretat social. En tercer lloc, el paper de l’estat en l’economia de la Xina, especialment en alguns sectors com els tecnològics, també planteja desafiaments. Finalment, cal destacar les rivalitats geopolítiques, ja que estem al davant d’una estratègia de reubicar algunes inversions de la Xina a països des del sud-est asiàtic fins a l’Àfrica. Tot i que aquests intents de “desacoblar-se”(decoupling) encara no tenen efectes, caldrà seguir-ne l’evolució en els propers anys, especialment ara que la Xina ha diversificat també les seves relacions comercials amb països com Rússia. Si bé en el passat la Xina ha intentat superar aquestes dificultats fomentant el consum intern, segons el professor aquesta mesura no acaba de funcionar en un país sense una cultura del consum, i amb una desconfiança generalitzada sobre el futur del país. Tot plegat, fa que la societat xinesa en lloc de consumir, segueixi estalviant.

La següent conferenciant ha estat la Dra. Mary E. Lovely, Anthony M. Solomon Senior Fellow al Peterson Institute for International Economics. Ha començat la seva intervenció recordant que “molts elements de la competició entre els EUA i la Xina es produeixen també en l’esfera econòmica i són essencials en la relació entre ambdós països.” La Dra. Lovely ens ha explicat l’aproximació que els Estats Units estan duent a terme en termes econòmics en relació amb la Xina, la qual es basa també en els tres elements esbossats anteriorment: invertir, aliar-se i competir. És essencial que els EUA inverteixin en el desenvolupament de la seva pròpia indústria o en la transició climàtica, per posar només dos exemples. Així mateix, cal establir una aliança forta amb Europa a través de marcs de cooperació com ara el Tractat de Comerç i Inversió Transatlàntica (Transatlantic Trade and Investment Partnership), o l’aliança que estan teixint amb els països de l’Àsia Pacífic a través del seu Marc Econòmic de l’Indo-Pacífic (Indo-Pacific Economic Framework). Finalment, competirà amb la Xina en aquells sectors com les finances, les reserves, la innovació i la tecnologia de la informació, quan sigui necessari.

D’altra banda resulta clau identificar la forma en la que els EUA poder aconseguir una resiliència en la cadena de subministrament. Segons la professora, això es pot aconseguir a través de dos mecanismes. En primer lloc, mitjançant la relocalització del capital (Reshoring) en algunes activitats clau com els semiconductors i les noves energies. Aquest retorn de capital cap als EUA permetrà a més reconstruir la base industrial del país. L’altre mecanisme és la reducció de riscos (derisking) o la disminució de la sobredependència dels EUA sobre la Xina. En paraules de la Dra. Lovely, cal dur a terme una “separació conscient” (Conscious uncoupling) entre ambdós països i començar a diversificar les inversions en altres socis. Finalment, ha assenyalat com a deficiències en l’estratègia dels EUA la infrainversió en medi ambient, en comerç digital, o bé l’estratègia de mitigar riscos (derisking) sense desacoblar-se completament, una aproximació que, segons la professora, és difícil d’aconseguir.

La darrera intervenció de la jornada ha estat a càrrec de la Dra. Françoise Nicolas, del Center for Asian Studies de l’Institut Français des Relations Internationales (IFRI). Ha començat afirmant que la Xina no representa simplement un repte, sinó una amenaça existencial, ja que Beijing vol reemplaçar Washington en el seu paper de lideratge mundial. “Està en joc la posició de número 1 del món”, ha afirmat la Dra. Nicolas. Aquesta rivalitat s’ha manifestat en l’àmbit econòmic amb una guerra comercial tecnològica. En canvi, ha remarcat que tot i que la UE no és concebuda com a tal, és la primera potència econòmica del món si la considerem com un bloc. No obstant això, no disposa d’un poder polític i militar similar. Per tant, no està en joc la posició de número 1 com en el cas dels EUA. En el cas europeu, la Xina representa una amenaça econòmica en qüestions com en la possible pèrdua de llocs de treball o en l’estabilitat econòmica. A continuació, la professora Nicolas ha traçat breument una evolució de la política europea envers la Xina, recordant que inicialment “no hi havia cap política europea sobre Beijing”. Alguns països han mantingut bones relacions econòmiques o financeres amb la Xina, mentre que altres han mantingut una relació més crítica. No obstant això, l’any 2019 tot canvia: la UE comença a identificar la Xina no només com un soci comercial, sinó també com un competidor comercial i un “rival sistèmic”, és a dir, un rival amb valors diferents als europeus. Aquesta rivalitat és el que ha impulsat als europeus a tenir una proposta més coherent envers la Xina i a crear nous instruments per fer front a l’ascens de la Xina, com ara la proposta “Derisking China”. La professora Nicolas ha acabat assenyalant que l’estratègia econòmica de la UE envers la Xina es basa en les tres “pes”: promoure la inversió, protegir-se i associar-se amb socis.

La jornada ha conclòs amb unes paraules del Dr. Jacint Jordana, President de l’IBEI i Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, d’agraïment per l’organització de les jornades  EU-EUA i afirmant que aquest acte contribueix a convertir Barcelona en una ciutat clau per a dialogar sobre afers internacionals. A més, la Sra. Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, ha expressat el seu agraïment per l’organització de l’acte, destacant que es tracta d’un diàleg franc, obert i amb visió crítica.