Gustau Alegret: “Trump ha descobert els límits del trumpisme: la confrontació permanent ja no li és suficient”

Gustau Alegret
Marc Amat
Per Marc Amat  |  17/11/2026

Periodista internacional i analista polític català establert a Washington.

Les eleccions de mig mandat als Estats Units han sacsejat el panorama polític nord-americà. Dos anys després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, els demòcrates han recuperat el control de la Cambra de Representants i del Senat, amb victòries en territoris tradicionalment republicans. El resultat obre una nova etapa de confrontació política a Washington i planteja interrogants sobre la solidesa de la coalició electoral que va portar Trump a la presidència el 2024.

Si fa unes setmanes conversàvem amb Victòria Alsina sobre les claus de les eleccions de mig mandat als Estats Units, el pes del trumpisme i les particularitats de l’electorat republicà, ara és el moment d’analitzar què ha passat a les urnes i quines conseqüències tindran els resultats. Per fer-ho, conversem amb Gustau Alegret, periodista i analista polític establert a Washington, amb més de 25 anys d’experiència en informació internacional. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat per a mitjans com NTN24, CNN en Español, TVE, TV3 i RAC1.

Quina gran conclusió podem extreure d’aquestes eleccions?

Que la democràcia nord-americana ha exercit el seu poder de correcció davant d’una presidència que ha generat un gran rebuig per les seves polítiques i per un lideratge molt personalista, allunyat del que tradicionalment ha representat la figura presidencial als Estats Units. Crec que ha estat un plebiscit sobre Donald Trump. Ell mateix va voler personalitzar la campanya i va demanar als seus seguidors que votessin com si fos a la papereta. El resultat, per tant, s’ha d’interpretar com un rebuig molt clar a la seva presidència.

Com s’ha rebut aquest resultat als Estats Units?

Amb tres sentiments diferents: alleujament, alegria i sorpresa. Alleujament entre els qui veien amb preocupació la deriva del poder presidencial; alegria entre els votants demòcrates, i sorpresa entre molts seguidors de Trump, especialment els vinculats al moviment MAGA, que no esperaven un resultat d’aquesta magnitud. Trump continua sent el president i el líder del Partit Republicà, però aquestes eleccions han demostrat que la seva capacitat de mobilització té límits.

Què explica aquest rebuig? Fins a quin punt ha estat determinant l’economia?

Gustau AlegretHa estat fonamental. Els republicans han intentat mobilitzar l’electorat a través de la immigració, les guerres culturals i la confrontació ideològica, però els ciutadans han prioritzat altres qüestions: la inflació, el preu de la benzina, l’habitatge i les dificultats per tirar endavant l’economia familiar. És una situació que la societat catalana pot entendre perfectament. Les polítiques aranzelàries de Trump han tingut un cost sobre el nivell de vida, al qual s’ha afegit l’impacte de la guerra amb l’Iran sobre els preus energètics.

L’encariment del dièsel afecta el transport de mercaderies, mentre que el dels fertilitzants perjudica especialment els agricultors, molts dels quals són votants republicans. Tot això acaba repercutint en els preus que paguen les famílies.

Un dels canvis més significatius s’ha produït entre els votants joves. Què ha passat?

Els Estats Units són un país profundament aspiracional. Quan un jove acaba els estudis, vol començar a treballar, progressar i construir el seu projecte de vida. Però quan els salaris no creixen al mateix ritme que els preus i l’accés a l’habitatge esdevé cada vegada més difícil, aquesta perspectiva de futur desapareix. En un context econòmic favorable, els joves poden prioritzar qüestions ideològiques o identitàries. Quan l’economia no els acompanya, en canvi, fan responsable el president. Molts han optat per un vot de rebuig o per donar suport a polítiques diferents amb l’esperança de recuperar aquesta il·lusió de futur.

També s’ha produït un desplaçament del vot llatí cap als demòcrates. S’està esquerdant la coalició electoral que va donar la victòria a Trump el 2024?

Clarament. Grups que van contribuir decisivament a la seva victòria estan canviant de comportament electoral. Ho veiem entre els votants llatins, però també entre els joves, els treballadors de rendes baixes i mitjanes i fins i tot en zones rurals tradicionalment republicanes. També ha estat important la mobilització de l’electorat afroamericà. El cas de Texas és especialment significatiu. En alguns territoris que Trump havia guanyat amb avantatges de dos dígits el 2024, ara els demòcrates han aconseguit victòries molt àmplies. La coalició que semblava tan sòlida fa dos anys comença a esquerdar-se, i això ha de preocupar el Partit Republicà.

En quin punt queda Donald Trump després d’aquesta derrota?

Queda en una posició molt feble, però seria un error donar-lo per acabat. El poder presidencial als Estats Units és enorme i Trump continuarà exercint-lo fins a l’últim dia del mandat. Ja ha advertit que farà servir el dret de veto per frenar les iniciatives del Congrés. Els demòcrates no disposen de les majories de dos terços necessàries per superar-lo sense suport republicà. Per tant, els pròxims dos anys dependran també de si alguns congressistes republicans decideixen distanciar-se del president. I ja hi ha veus dins del partit que adverteixen que, si no canvien de rumb, el 2028 podria ser molt complicat.

I el Partit Demòcrata? Pot interpretar aquesta victòria com un suport al seu projecte polític?

Gustau Alegret

S’equivocaria profundament si ho fes. Els demòcrates han aconseguit una gran victòria electoral, però ara l’han de transformar en una proposta política capaç de seduir els ciutadans. Una part important del suport que han rebut és un vot prestat: independents, republicans moderats i electors que han volgut castigar Trump, però que no necessàriament se senten identificats amb el Partit Demòcrata. A més, el partit té divisions internes importants, entre l’ala del socialisme democràtic i els sectors més centristes. Hauran de trobar punts en comú i construir un missatge compartit. Trump intentarà aprofitar aquestes diferències.

Creus que Trump rectificarà o que aprofundirà en les polítiques que ha defensat fins ara?

Tot indica que optarà per la segona via. Després d’una derrota electoral, un president pot fer autocrítica i intentar recuperar els votants independents, o pot interpretar que no ha anat prou lluny i redoblar l’aposta. Trump sembla inclinar-se per aquesta segona opció. El relleu de Susie Wiles al capdavant del gabinet de la Casa Blanca i l’elecció d’una figura molt més ideològica apunten en aquesta direcció. Per això crec que ens esperen dos anys d’una confrontació política molt elevada.

Des d’Europa sovint interpretem Trump i els seus votants a través de determinats estereotips. Ens falta entendre millor la realitat nord-americana?

Crec que sí. No podem reduir Donald Trump a un boig, ni tampoc tractar com si ho fossin els més de setanta milions de nord-americans que el van votar. És una simplificació que impedeix entendre el fenomen. Trump utilitza la polarització com una eina política perquè ha comprovat que li permet aconseguir poder. Podem qüestionar les seves polítiques, però hem d’explicar per què una part tan important de la població hi ha confiat. Cal una anàlisi més profunda i acurada de la societat nord-americana, i això no sempre ho trobem en les interpretacions que es fan des d’Europa.

Què podem esperar dels dos anys que queden fins a les presidencials del 2028?

Molta confrontació. Els demòcrates hauran de recuperar la funció de control del Congrés sobre el poder executiu, però també demostrar que poden impulsar propostes que millorin la vida dels ciutadans. Si d’aquí a dos anys la inflació continua elevada, la benzina no baixa i les famílies no perceben cap millora, hauran fracassat a l’hora de respondre a les expectatives que han generat. Hi ha, però, un element esperançador: davant del desencís polític, molts ciutadans han optat per anar a votar en lloc d’abstenir-se. Això demostra que encara confien en la capacitat del sistema democràtic per canviar les coses.

Aquest nou equilibri de poders també pot modificar la política exterior nord-americana?

Gustau Alegret

Sens dubte, perquè el Congrés té competències molt importants en matèria pressupostària i de política exterior. En el cas de l’Iran, un acord que permetés reobrir l’estret d’Ormuz podria contribuir a reduir els preus energètics, encara que els efectes no serien immediats. Pel que fa a Israel, creix el qüestionament del suport incondicional a les polítiques de Netanyahu, tant en sectors de l’esquerra demòcrata com en una part del moviment MAGA, encara que per motius diferents. I respecte d’Ucraïna, el Congrés podria impulsar noves partides d’ajuda o sancions contra Rússia. Tot plegat pot desembocar en conflictes constitucionals entre el legislatiu i la Casa Blanca.

Per acabar, què ens han ensenyat aquestes eleccions sobre els Estats Units?

Tres coses. La primera és que Trump ha descobert els límits del trumpisme: la mobilització identitària, la confrontació permanent i el lideratge personalista no són suficients quan els ciutadans perceben que la seva situació econòmica empitjora. La segona és que la democràcia nord-americana ha activat els seus mecanismes de contrapesos i el Congrés recuperarà protagonisme davant la presidència. I la tercera és que els demòcrates han guanyat les eleccions, però encara han de guanyar el futur. Han aconseguit canalitzar un gran vot de rebuig, però ara han de demostrar que poden oferir una alternativa política creïble.

Enquire here

Give us a call or fill in the form below and we'll contact you. We endeavor to answer all inquiries within 24 hours on business days.