Per Núria Casas
El professor emèrit Ernest Freeberg imparteix una xerrada magistral a la seu de l'IEN.
La conferència ha estat organitzada per la Fundació Institut d’Estudis Nord-americans (IEN), el Consolat General dels EUA a Barcelona i Fulbright Network Spain, com a part de les activitats de commemoració del 250è aniversari de la fundació dels Estats Units.
Hi ha una frase que es repeteix com un mantra. Sense risc a ser originals, és cert allò que diuen: Cal conèixer el passat per entendre el present, una màxima popularitzada pel cèlebre científic Carl Sagan. Una màxima a la qual podem afegir el fet que, si entenem la nostra història podem saber com es construirà el nostre futur. Perquè la vida és cíclica. Ernest Freeberg, Professor Emèrit de la Universitat de Tennessee-Knoxville ha impartit una ponència a la seu de l’Institut d’Estudis Nord-americans de Barcelona que ens ha fet reflexionar sobre això. A partir de la bombeta, un dels múltiples invents que va desenvolupar Thomas Alva Edison, ens explica com Estats Units i, concretament, els estatunidencs es van convertir en una nació d’inventors.
La invenció com a cultura
En el relat inicial, Freeberg dona una relació d’elements i fets històrics que ens serveixen per argumentar el per què del caràcter d’aquesta societat: “A finals del segle XIX va ser quan els Estats Units va començar a convertir-se en una nació d’inventors. Hi va haver una segona revolució industrial que va portar vagues laborals, ciutats amb conflictes ètnics i contaminació. Però molta gent era optimista i pensava que vivia en la millor època pel que fa a la creació d’invents: el telègraf, el telèfon, els automòbils. Estava sorgint un món de riquesa i van començar a veure la invenció com un procés habitual”. Aquest és el punt d’arrencada que situa el professor.
Com neix el sistema de patents americà?
En tot moment, aquesta transformació es fa fruit d’un instint col·lectiu, però també casual i fins i tot orgànic. Ni el mateix Edison, per posar un exemple, n’era conscient: “Normalment associem una bombeta amb la saviesa i la invenció, tot i que ni el mateix inventor ho sabia. De fet, ell mateix va arribar a posseir unes 2.000 patents”, subratlla Freeberg en la seva conferència on il·lustra el moment com una autèntica revolució tecnològica. De la mateixa manera que no es prenia consciència del que aquests canvis suposarien en el curt i llarg termini, tampoc hi havia una visió esquematitzada de com fer escalar aquesta ambició per crear i crear: “En aquella època no existia realment la figura de l’intel·lectual amb formació acadèmica tal com l’entenem avui, per la qual cosa, cap a finals de segle, des dels Estats Units estaven fascinats per les noves tecnologies. La gent volia canviar la seva fortuna o augmentar-la. Estaven obsessionats amb les activitats científiques i amb crear millores pràctiques per a la vida quotidiana. Màquines que estalviaven feina, instruments que reduïen els costos de producció, entre d’altres”.
Existia una autèntica passió per la investigació científica i per crear millores pràctiques per a la vida quotidiana. I, en el seu origen, hi ha el sistema de patents. És una revolució tecnològica, però també social i fins i tot antropològica. El professor argumenta que això també canvia o accentua el caràcter de la població americana per l’obsessió cap al progrés i el treball.
I, més enllà de la bombeta, hi ha altres invents que se sumen a aquesta tendència. “El telègraf va ser un gran pas en aquest sentit. La cultura que Edison va ajudar a crear, tenia molt a veure amb l’educació pública. No hi havia grans universitats, però l’educació era accessible per a tothom”.
Edison, creador d’autèntiques fàbriques d’innovació
La figura d’Edison és el clar exemple de com es gesta el somni americà. No només ho recordem per una bombeta, sinó que també per un sistema més ampli. Integrava dispositius ja existents, però depenia d’un gran equip de treball instal·lat en una casa de pagès, on va reunir físics, químics i altres especialistes. En resum: “Va inventar una nova forma d’inventar, utilitzant el talent de diferents persones per crear una autèntica fàbrica d’innovació. El seu objectiu era posseir les patents i ser el primer a aconseguir-ho”, subratlla el professor emèrit.
L’altra cara de la moneda va ser Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units entre 1801 i 1809 i un dels pares de la nació. Però en aquest article, la seva importància rau en el fet de ser el primer administrador del sistema de patents dels Estats Units i era el màxim responsable a revisar les primeres sol·licituds com a Secretari d’Estat després de l’aprovació de la primera Llei de Patents moderna el 1790, molt abans de ser president. El més curiós del cas era que, precisament ell, detestava les patents. Pensava que només beneficiaven les elits i creia que ningú havia de ser propietari d’una patent. “No obstant això, les patents van acabar distribuint-se per tot el país, de manera que ningú podia copiar-les directament, però sí inspirar-s’hi. Ara tant homes com dones podien obtenir beneficis econòmics gràcies a una bona idea. Es van registrar unes 600 patents i la xifra va augmentar ràpidament en pocs anys”, recorda Freeberg.
I com vivia Europa? Amb llum de gas
En paral·lel, aquest canvi polaritza la riquesa americana i comença a dissenyar un tauler geopolític més semblant al que coneixem actualment. Parlem de la irrupció del nou continent davant el vell. “Francesos, britànics i russos havien estat experimentant amb un altre tipus de bombeta, però no funcionava, així que van tornar al gas”, recorda el professor. I afegeix: “Charles Brush va desenvolupar alguna cosa el 1877 i, de sobte, Broadway, Nova York, va quedar il·luminat. Hi havia una llum gegantina al mig de la ciutat, com una lluna enorme. Els carrers semblaven més segurs, però la gent havia de fer servir paraigües perquè la llum era massa intensa i els donava un aspecte molt fantasmal”. Ernest Freeberg també entra de ple en el detall de com la llum va anar prenent poder. No tan sols en espais públics, sinó també en interiors. “Aprenent dels encerts i errors dels europeus, va desenvolupar la làmpada elèctrica, una llum sense combustió que evitava incendis i accidents relacionats amb la il·luminació de gas”.
De la bombeta a la IA actual
L’exemple de la il·luminació és metafòric i real alhora. “Les ciutats estatunidenques estaven més il·luminades que les europees. A Europa, en canvi, moltes ciutats estaven protegides i començar noves obres era més difícil”. D’aquí, la importància del passat per entendre el present. Tal com es va exposar en la conferència, actualment, poder predir l’impacte de la intel·ligència artificial en un o altre país anirà en la mateixa direcció que la bombeta al segle XIX: la manera d’entendre la invenció a cada lloc, els suports polítics, l’agilitat administrativa i l’ímpetu de la societat. Avui, ens trobem en les primeres etapes d’una transformació similar: la Revolució de la IA. En lloc d’alimentar motors i làmpades, impulsa grans models lingüístics, sistemes autònoms i plataformes digitals. Però, com la primera revolució, aquesta tindrà èxit o fracàs en funció de com el lideratge organitzatiu gestioni tres dominis connectats: governança, infraestructura i capital humà, és a dir, ‘els Edison’ que facin descobrir la IA.
I, més enllà d’això, les conseqüències quant a actitud i canvis de vida van relacionats amb els invents que sorgeixen. Novament, la bombeta ens il·lumina per a aquesta conclusió: “Edison finalment es va desvincular del sistema elèctric i va contribuir a la creació de torns de treball. El treball nocturn explotava els nens i va haver de regular-se de forma similar a la feina diürna. En paral·lel, els espais públics es van transformar en exhibicions plenes de color gràcies a la nova il·luminació i va sorgir la cultura del consum, per exemple, el famós Times Square a Nova York”.
Emulant que una frase cèlebre sempre és recurrent, el professor emèrit ens va recordar que Edison també en va tenir una: “Posi un ésser humà poc desenvolupat en un entorn amb llum artificial i millorarà”. Tot i que Edison no va preveure l’impacte social dels seus invents ni va anticipar el que estava per venir, el món mai va tornar a ser el mateix. I els Estats Units, a través d’Edison i altres inventors, es van convertir en el veritable bressol dels revolucionaris que van transformar la societat americana.
