Claudio Möller: “L’intercanvi de coneixements entre metges catalans i nord-americans fa avançar la medicina”

Claudio Möller

Per Marc Amat

Des de fa dècades, els Estats Units són un pol d’atracció de talent per a molts sectors: des del tecnològic fins al científic. A principis dels 90, Claudio Möller, un jove barceloní amb arrels noruegues i fill d’una família d’emprenedors, es va adonar que, al sector mèdic català, començava a haver-hi un gran interès per formar-se als Estats Units. Va ser aleshores quan va cofundar Omniprex, una companyia internacional amb seu a Barcelona que, des de fa gairebé 30 anys, ofereix formacions intensives d’alt nivell al personal mèdic d’arreu de l’Estat que vulgui millorar els seus coneixements en centres sanitaris pioners dels Estats Units.

Va estudiar màrqueting, però als 90 va veure clar que el seu camí el faria al món sanitari. 

Sí. Soc una persona emprenedora. De fet, els meus pares ja ho eren. Sempre he tingut moltes ganes de crear, de millorar constantment i de trencar motlles. Als 90, vaig començar a buscar nous projectes que estiguessin estretament vinculats amb el màrqueting, que era la disciplina que més m’agradava i en la qual m’havia format. Va ser aleshores quan em vaig fixar que, al món mèdic i de la indústria farmacèutica, encara hi quedava molt camí per recórrer. En el camp del màrqueting, el sector estava poc regulat. Vam pensar que podíem aportar-hi idees noves. Per això ens vam reunir amb directius de grans farmacèutiques, directors de centres hospitalaris, líders d’opinió i polítics. Escoltant-los, vam descobrir que la formació mèdica d’alt nivell era molt necessària; que els metges no se la podien pagar; que la indústria farmacèutica tenia interès a costejar-la i que al govern li interessava millorar el sistema sanitari públic. Totes les peces van encaixar i vam decidir crear Omniprex.

I els millors centres per fer-hi aquests tipus de formacions va trobar-los als Estats Units. 

Exacte. Allà hi havia, i hi segueix havent, la majoria de centres número 1 del món en moltes especialitats. Sempre han anat dos o tres graons per davant nostre: no perquè hi hagi més talent, sinó perquè hi ha més inversió, provinent del sector privat. De fet, a les plantilles dels centres hospitalaris americans hi ha molts professionals talentosos nascuts a Catalunya. Als 90, el sistema sanitari espanyol estava a anys llum de l’americà. Hi havia centres públics amb bons professionals i que havien rebut una inversió important en equips tècnics, però, en canvi, molts pacients seguien optant per la medicina privada. Consideraven que allà rebien un millor servei. Ara el sistema sanitari públic espanyol ha millorat molt, però encara hi ha grans diferències amb el dels Estats Units. 

Quines van ser les primeres formacions que van oferir als Estats Units? 

Des del primer moment, els centres nord-americans ens van rebre amb els braços oberts. Als 90, a Espanya era molt poc habitual fer formacions fora del país, però els Estats Units ja n’havien començat a oferir per a personal mèdic d’altres països. Les primeres formacions que vam oferir van ser per a professionals que volien millorar els seus coneixements sobre el virus de la sida.  Poder donar l’oportunitat a metges d’aquí de viatjar als Estats Units i conèixer de primera mà els avançaments en l’estudi d’aquesta malaltia va ser espectacular. Després vam continuar amb formacions per a oncòlegs i, des d’aleshores, no hem parat. 

Com ens hem d’imaginar una formació d’alt rendiment?

Es fan cursos de tot tipus. Cada especialitat té les seves particularitats, però acostumen a durar entre dos i quatre dies. Els professionals arriben al centre dels Estats Units i hi fan jornades de formació molt intenses, que comencen a les 8 del matí i que poden allargar-se fins a les 6 de la tarda. Es fan sempre amb grups reduïts per fomentar la interactivitat i l’intercanvi d’idees entre els professionals. Més enllà d’emportar-se nous coneixements, tornen a Espanya havent descobert com funcionen els centres hospitalaris nord-americans.

El sector mèdic català ha avançat molt durant els darrers anys. Creu que, en part, és gràcies a l’intercanvi de coneixement que ha tingut amb països com els Estats Units?

Les formacions d’alt nivell en centres punters dels Estats Units segur que hi ha influït positivament. De fet, als Estats Units també veuen amb molt bons ulls aquest tipus de programes, perquè els permet teixir nous contactes amb professionals d’arreu del món. Són un win-win. Abans, els contactes es limitaven al personal mèdic que podies conèixer als congressos, però era molt difícil arribar a aconseguir el telèfon o el correu electrònic d’algun dels professionals que hi assistien. Avui dia, gràcies a les formacions intensives i en petit comitè, sorgeixen grans relacions professionals. 

A Catalunya hi ha centres hospitalaris que també són pioners en l’estudi de moltes especialitats. Podríem dir que Barcelona és els Estats Units d’Espanya?

Històricament sí. Una gran quantitat de professionals de la resta de l’Estat venien a la capital catalana a formar-se i, molts d’ells, s’hi quedaven treballant. Actualment, aquesta dinàmica s’ha aturat una mica. Tot són cicles. Barcelona és una ciutat espectacular, molt oberta i amb gran capacitat per atreure talent. Compta amb un bon sistema sanitari que fa que personal mèdic d’arreu d’Europa el triï com a destí per formar-se. L’ambient de la ciutat els agrada molt.

Com ha afectat la pandèmia a la formació de metges catalans als Estats Units? 

Vam haver d’aturar les formacions presencials perquè no podíem viatjar-hi. De fet, no ho podrem tornar a fer fins aquest mes de novembre, quan està previst que el país nord-americà reobri les fronteres. Això sí: ens vam adaptar per oferir-les en línia, si bé pel professional era més farragós. Podríem dir que hem passat per tres fases. Quan va esclatar la pandèmia, els professionals catalans estaven saturadíssims. Ningú volia sentir a parlar de fer formacions. Tan sols vam programar petites píndoles formatives sobre covid-19. Més tard, quan tot va començar a calmar-se, la demanda de formacions va tornar a créixer tímidament, i les vam oferir en format telemàtic. Ara hi ha una necessitat espectacular de formar-se. Els professionals mèdics volen tornar a viatjar pel món i continuar enriquint-se dels avanços mèdics de països com els Estats Units. 

El transvasament de coneixement mèdic entre els Estats Units i Catalunya tornarà als nivells d’abans de la pandèmia?

Totalment. La medicina és com una roda que no s’atura mai. Gira cada dia, cada setmana, cada mes… Sempre hi ha nous descobriments, nous tractaments i noves tècniques que es poden aprendre. Els metges catalans i nord-americans es seguiran necessitant mútuament. L’intercanvi continu de coneixements és el secret que fa evolucionar la medicina. 

 

Enquire here

Give us a call or fill in the form below and we'll contact you. We endeavor to answer all inquiries within 24 hours on business days.
[contact-form-7 404 "No s'ha trobat"]