Grans duets en la història del jazz
Al llarg de la història del jazz la trobada de dues personalitats importants d’aquesta música s’ha donat amb una certa freqüència i algunes d’aquestes trobades, per sort, han quedat enregistrades en els discs de l’època en què es van produir.
Cal distingir entre el que podríem considerar com a “duets purs”, o sigui, aquells en que els dos artistes actuen sense cap més acompanyament, i aquells altres en que els duetistes compten amb un acompanyament instrumental més o menys important. L’interessant, però, és que entre aquestes dues personalitats es produeixi una sinergia que doni un resultat superior a la simple juxtaposició de dos talents.
Avui tractarem només dels duets sense cap més acompanyament. Començarem per esmentar l’enregistrament fet el 1924 per dos mestres de l’estil New Orleans: King Oliver a la corneta i Jelly Roll Morton al piano. Lamentablement la qualitat de l’enregistrament és molt defectuosa. En aquesta mateixa dècada, concretament el 1928, Louis Armstrong i el pianista Earl Hines, que havia format el seu estil a imatge del fraseig de trompeta d’Armstrong, enregistren una obra mestra Weather Bird, un veritable castell de focs. Durant els anys ’30 el cantant Big Joe Turner i el gran pianista de boogie woogie Pete Johnson van formar un duet explosiu, amb temes com Roll ‘Em Pete, preludi llunyà del que vint anys més tard seria l’anomenat Rock & Roll. Pels volts de 1940 Duke Ellington, meravellat pel contrabaixista extraordinari que acabava d’incorporar a la seva orquestra, Jimmy Blanton, enregistra uns duets piano-contrabaix sensacionals. Trenta anys més tard, Duke Ellington repeteix la jugada amb el contrabaixista Ray Brown, com un homenatge pòstum a Jimmy Blanton, desaparegut molt jove. Durant la segona meitat dels anys ’60 i primera dels ’70, un duet fantàstic va fascinar els aficionats d’arreu; va ser el que formaven l’organista (i pianista) Milt Buckner i el genial bateria Jo Jones. Aquest darrer també va enregistrar un parell de discs LP antològics fen tàndem amb el llegendari pianista Willie The Lion Smith. També per aquesta època el violinista francès Stéphane Grappelly enregistra un magnífic LP amb Earl Hines al piano, i en la segona meitat dels ’70, són el trompeta Doc Cheatham i el pianista Sammy Price els que enregistren un bon parell de LP’s. Ja entrats en els anys ’80, el pianista Monty Alexander, formant duo amb el contrabaixista John Clayton, va enregistrar un LP com a tribut a Duke Ellington.
Aquests són els principals duets sense cap mena d’acompanyament. En una altra ocasió parlarem dels altres.
Els títols aquí assenyalats els podreu escoltar entrant al Web de l’Arxiu Discogràfic Jazz Class, fruit de la col·laboració entre la Fundació Catalana Jazz Clàssic i la Fundació Institut d’Estudis Nord-americans. Aquest és l’enllaç: https://arxiu.jazzclass.cat
