El Jazz i el món animal
Al llarg de la història del jazz, el món animal s’ha fet present de diverses maneres en tot allò que té a veure amb aquesta música.
En primer lloc, hi ha una gran quantitat de peces del repertori habitual del jazz que fan al·lusió a alguna espècie animal. Potser els que més us sonaran són els famosos Tiger Rag, Muskrat Ramble, Bye Bye Blackbird, Yellow Dog Blues. Però, a part d’aquests, n’hi molts altres no tan coneguts com Elephant Stomp, Whale’s Blues (aquest relaciona l’episodi de l’Antic Testament de Jonàs i la balena amb el nom del seu compositor, Jonah Jones), Hyena Stomp, Billy Goat Stomp, (aquests dos darrers amb hilarants imitacions dels crits d’aquestes bèsties, en la versió de Jelly Roll Morton). En fi, el món animal ha estat una font d’inspiració per als músics de jazz.
Però hi ha un altre aspecte encara més significatiu. És els dels mots atorgats a molts músics pel seu aspecte o forma de comportar-se. Tenim al gran pianista Willie The Lion Smith que es va batre com un lleó en la 1ª Guerra Mundial; el gran saxofonista Johnny Hodges, al que van donar el mot de Rabbit (conill) per la manera que tenia de mastegar; al saxofonista i clarinetista Gene Sedric, pel seu aspecte i gust per les llaminadures, li deien Honeybear (ós de la mel); al contrabaixista Major Holley li deien Mule; al famosíssim Charlie Parker li deien Bird (ocell); el gran trompeta de l’orquestra de Duke Ellington, especialista del registre sobreagut, era conegut com Cat Anderson, per la seva fesomia d’aspecte felí; i així tants altres mots s’han anat donant als músics més diversos.
Però, si en el jazz hi ha un animal que ocupa un lloc central, aquest és el gat. Efectivament, els músics, de manera afectuosa, entre ells s’anomenen cats. I per què el gat ocupa aquest lloc? Potser perquè és una animal amb el qual els jazzmen es senten reflectits i identificats: són animals de costums nocturnes, com els músics de jazz que treballen principalment de nit; els seus moviments àgils, flexibles, graciosos, són el reflex del fraseig també àgil i flexible amb que els músics toquen per produir el swing; són bestioles que els agrada campar en llibertat, que els atrau la vida de vagabund i, efectivament, per la seva feina, els músics de jazz porten una vida sovint erràtica, gens convencional. Tota aquesta sèrie de similituds i altres han portat a que molts temes facin al·lusió als cats en tant que músics de jazz: All The Cats Join’ in; A Chat with Cat, El Gato, etc. Així, doncs, llarga vida als gats i als cats!
