Ismael Nafría és periodista especialitzat en mitjans digitals. Director de la revista National Geographic a Espanya i Vice-president de la Fundació Institut d’Estudis Nord-americans.
El teu interès pels mitjans digitals ve de lluny.
Si. Internet em va fascinar des dels anys 90 per les possibilitats comunicatives que ofereix. Vaig estar amb el grup dels primers periodistes que es van dedicar al periodisme digital. I de fet aquest interès és el que m’ha portat a viure als Estats Units per temes professionals en dues ocasions.
L’estiu del 2000, en un moment de boom de les .com, em va sortir l’oportunitat d’anar a Miami com a redactor en cap d’una web espanyola que es deia Baquia.com. Aquest web oferia informació sobre el sector d’Internet i obria diferents oficines a Amèrica. La posició a Miami permetia estar prop del boom tecnològic i del mercat hispà.
L’experiència va durar un any perquè, com moltes de les .com del moment, l’empresa no va anar massa bé.
Tornes a Barcelona, treballes a diferents grups -entre ells Godó i Prisa-, mantens el contacte amb els Estats Units tan a nivell professional com personal, i al cap de 15 anys te n’hi tornes.
L’observació de com la premsa s’anava introduint en el món digital em fascinava. Seguia de molt a prop com el The New York Times feia aquest procés. I quan em va sortir la possibilitat d’anar com a Visiting Scholar al Knight Center for Journalism in the Americas de la Universitat de Texas a Austin com a “periodista en residència”, no ho vam dubtar. Aquesta posició em permetia gaudir de tots els serveis de la universitat i fer el projecte d’investigació que feia tant de temps que anhelava: estudiar i analitzar el procés de digitalització del The New York Times.
L’estada va acabar al cap d’un any amb la publicació del llibre La reinvención de The New York Times (2017)
Ens pots fer cinc cèntims d’aquest procés?
Si, és interessant perquè van anar variant el model fins arribar a una fórmula d’èxit. Una sinopsis del procés seria que el gener del 96 apareix el web del The New York Times, que funciona a banda del diari imprès. Això implica dues redaccions, la de paper i la del web, i ni tan sols estan situades al mateix edifici. Funcionen com dues empreses independents.
Van experimentant diferents fórmules: primer es fixen l’objectiu d’aconseguir molta audiència i publicitat, i després una primera experiència de pagament que no funciona massa bé.
Amb el temps, la redacció web es trasllada al mateix edifici que la premsa escrita, a la 8a Avinguda, i es comencen a integrar les dues redaccions. L’aposta de fer un periodisme de gran qualitat, i cobrar-lo, enlloc de viure de la publicitat, fa que l’any 2011 llencin les subscripcions digitals i que siguin un gran èxit.
Entendre aquesta transformació, com va afectar els diferents departaments, era el que jo portava anys mirant i analitzant des de fora, però ho volia entendre molt més a fons per veure com el sector ho podia aplicar. D’ençà de la publicació del llibre he fet moltes reunions i conferències amb editors i periodistes per parlar de com s’ha aplicat aquest model. Una conferència que m’han demanat moltíssim és sobre quines lliçons podem aprendre de la transformació del The New York Times per altres mitjans.
D’aquesta experiència entenc en treus molt.
L’estada a Austin és una de les millors coses que m’han passat a la vida, tan per a mi com per a la meva família. De fet recomano sempre als meus amics l’experiència de viure una temporada fora. S’aprèn molt, t’obre molt la ment, et permet veure les coses de casa teva des d’una altra perspectiva. Coneixes gent de cultures diferents. És una font de creixement
Què t’atrau dels Estats Units?
És una societat molt competitiva però que ofereix moltes oportunitats de creixement i realització. No regala res, però aposta molt per l’emprenedoria, per les iniciatives personals, per l’individu que es creu un tema, i que creu amb el que aquella persona pot fer.
És un país amb una diversitat molt més gran del que estem acostumats aquí, i això genera conflictes. Els Estats Units s’han fet amb gent vinguda d’arreu del món i, malgrat hi ha problemes – que és del que més es parla-, la capacitat d’integració és important.
A vegades comparant-ho amb Europa penso que la societat nord-americana és una societat jove, una societat que no està tan…. aviciada, que no arrossega milers d’anys d’història com arrosseguem a Europa. I això fa que la mirada a moltes coses sigui com més ingènua, més oberta a possibilitats. M’atreviria a dir, menys cínica.
També hi ha moltíssimes contradiccions. I altres coses que em costen moltíssim d’entendre com tot el tema de les armes. Entens d’on ve, però és molt desconcertant.
Des del punt de vista professional m’atrau el tipus de periodisme que es practica. Molt basat en fets i anàlisi, amb una capacitat d’storytelling molt potent.
Tu que has estat vinculat al periodisme digital des dels seus inicis i has fet aquesta investigació sobre la transformació del The New York Times, creus que ha canviat la manera de fer periodisme? Creus que la immediatesa ha afectat el resultat de la notícia?
La manera de fer periodisme arran d’Internet ha canviat molt. Ha canviat la manera d’accedir a la informació, ha canviat la manera d’accedir a les fonts, ha canviat la manera com la gent dona informació. Ara hi ha molts actors que salten els mitjans, que comuniquen directament amb el públic. Per exemple hi ha jugadors de futbol que diuen a les xarxes el que volen dir, i ja gairebé mai fan entrevistes. Han canviat moltes coses. Ha canviat la immediatesa, les possibilitats multimèdia d’explicar històries. Internet és una plataforma que combina text, fotografia, vídeo, gràfics, gràfics interactius, mapes i altres elements. Aquesta diversitat no l’havia tingut cap altre mitjà. És un tot en un, i més. I amb la possibilitat d’arribar a tot el món, no hi ha barreres. I això que obre moltes possibilitats i baixa la barrera del que és fer un mitjà és el que ha provocat aquesta diversitat enorme de comunicacions de tota mena. És una mica contradictori però mai ha circulat tanta informació com ara, i alhora no hi ha hagut mai un problema tan gran de desinformació. És un dels reptes que tenen els mitjans ara, guanyar-se la confiança de la gent. Crec que està començant un camí de tornada. Les subscripcions s’estan convertint en la font de sosteniment del negoci i cal guanyar-se aquesta confiança amb un periodisme de qualitat.
