George E. Fox, professor emèrit i investigador del departament de Biologia i Bioquímica de la Universitat de Houston.
Font: Department of Biology and Biochemistry, University of Houston
Per Marc Amat
El 1951, Joan Oró (Lleida, 1923 – Barcelona, 2004) va fer les maletes i va marxar a estudiar als Estats Units. Aleshores, el cèlebre científic català tan sols era un jove acabat de llicenciar intentant trobar el camí més encertat per enriquir la seva carrera acadèmica. A Espanya, l’ecosistema científic era irrisori; a Alemanya, encara s’hi respirava la postguerra i, en canvi, els Estats Units s’havien convertit en un pol de talent molt important. El Baylor College of Medicine va obrir-li les portes per anar a estudiar-hi enginyeria química. Va acceptar l’oportunitat i va signar una tesi doctoral brillant sobre el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals. Va ser contractat com a professor al Departament de Química de la Universitat de Houston el 1956.
Avui, Joan Oró és conegut arreu del món per haver fet una de les troballes científiques més rellevants del segle passat: la síntesi prebiòtica de l’adenina, una de les molècules més importants per a la vida. La descoberta la va fer el dia de Nadal de 1959, vestit amb la seva bata blanca, assegut al seu laboratori de la Universitat de Houston. Tan sols dos anys més tard, va ser un dels primers científics a formular la teoria de la panspèrmia, que sosté que la vida a la Terra es va originar arran dels materials procedents dels impactes dels cometes sobre el planeta, fa milions d’anys.
Aquest 2023, l’empremta que Oró va deixar a la Universitat de Houston encara és ben visible. Precisament, aquest 26 d’octubre, la Facultat de Ciències Naturals i Matemàtiques ha organitzat una jornada per homenatjar-lo, coincidint amb el dia del centenari del seu naixement. Per recordar el seu pas pels Estats Units, aquest mes conversem amb George E. Fox, professor emèrit i investigador del departament de Biologia i Bioquímica de la Universitat de Houston.
D’entrada, com descriuria la figura de Joan Oró?
Va ser un dels grans noms en la recerca de l’origen de la vida, un camp que aleshores tot just començava a guanyar terreny. De fet, podem dir que el va revolucionar de ple. El seu vincle professional amb la Universitat de Houston va començar el 1956, quan va ser contractat pel departament de Química. Aleshores, feia tan sols tres anys que el físic Francis Crick i el biòleg James Watson havien descobert l’estructura de l’ADN i el centre universitari s’havia interessat a crear un programa de biofísica. Joan Oró va ser un dels tres professors que en van liderar el naixement.
L’interès de la universitat i l’entusiasme d’Oró es va traduir amb l’aparició d’un nou departament.
Correcte. El resultat va ser la creació del departament de Ciències Biofísiques, el 1960. Més tard, va rebatejar-se amb el nom de departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques, el 1981. Avui, el departament fundat -i liderat durant molts anys- per Oró continua existint com una divisió separada del departament de Biologia i Bioquímica de la universitat. Seguint les petjades d’Oró, diversos professors de l’àrea continuen molt interessats a investigar l’origen de la vida.
El 1977, vostè va aterrar per primer cop a la Universitat de Houston. Quin paper va jugar-hi el fet que Joan Oró també hi treballés?
La seva presència va fer que l’oferta que em va traslladar la universitat fos encara més atractiva. De fet, moltes vegades he pensat que Oró va tenir un paper clau perquè el centre m’acabés seleccionant. Quan vaig aterrar-hi, de seguida se’m va acostar i ens vam posar a treballar junts. Recordo que vam dedicar molts esforços a estudiar els èters de fitanil-glicerol als arqueus, el grup de microorganismes unicel·lulars que jo mateix havia descobert anys enrere, amb el microbiòleg Carl R. Woese. El resultat d’aquestes investigacions es va traduir en un article científic citat més de cent cops i va donar més informació sobre la hipòtesi dels arqueus. A més, amb el pas dels anys, Oró em va convidar en nombroses ocasions a participar en conferències que organitzava. També vaig tenir l’oportunitat de ser convidat a la presentació de les tesis que va signar durant els seus diversos estudis de postgrau.
Així, hi va treballar colze a colze. El coneixia bé. Com el descriuria?
Encara recordo quan ens va convidar a Barcelona, ens va fer un recorregut pel Parlament de Catalunya i ens va portar a sopar. A nivell personal, era una gran persona. Això es pot dir de moltes persones, però és que, en el seu cas, també era un científic únic. Treballar amb ell era sempre molt senzill: respectava la gent i aconseguia que les seves idees es tinguessin en compte sense haver d’aixecar la veu.
Què significava per a la Universitat de Houston comptar amb una figura com la d’Oró entre els seus investigadors?
Era un honor. Encara que avui no existeixi una beca ni un edifici que porti el seu nom, Joan Oró estava molt ben valorat pels alts càrrecs de la universitat. Fins i tot, tenia la seva pròpia plaça d’aparcament! Tanmateix, com a institució de recerca, la universitat realment no entenia el reconeixement que Oró li estava aportant. Aprofitant el centenari del seu naixement, se li ha organitzat un simposi de mitja jornada i una recepció. Ens volem assegurar que en Joan i el departament que va crear reben el reconeixement que es mereixen dins la història de la universitat.
Creu que no s’ha valorat prou la figura d’Oró als Estats Units?
Crec que, encara avui, la seva figura i els descobriments que va fer no han rebut el reconeixement científic i social que mereixen. L’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, per exemple, no l’ha distingit mai. També han quedat en un segon pla els seus esforços per crear el que avui és la Societat Internacional per a l’Estudi de l’Origen de la Vida (ISSOL) i organitzar desenes de conferències de primer nivell. A més, Oró va ser un dels primers científics a qui la NASA va confiar finançament del seu innovador programa d’exobiologia. De fet, al llarg dels anys va captar prop de quatre milions de dòlars de finançament extern per nodrir les seves recerques.
Amb motiu del centenari del seu naixement, creu que això pot canviar?
Personalment, he estat treballant perquè Oró i el departament que va crear siguin reconeguts com es mereixen en el recorregut històric de la universitat. Malauradament, de portes en fora, la Universitat de Houston és més coneguda per centrar-se en la indústria del petroli i del gas que no pas amb la biologia. Amb la celebració dels 100 anys del seu naixement i els actes que hem fet, esperem poder acostar la seva figura als antics alumnes, tot el que va fer i com la seva investigació va impactar en els camps de l’exobiologia i de l’astrobiologia.
