Guayente Sanmartín, vicepresidenta i directora general a nivell mundial del negoci d’Impressió en Gran Format d’HP, és una de les darreres incorporacions al Patronat de la Fundació Institut d’Estudis Nord-americans. Hem volgut parlar amb ella de la seva experiència personal i professional als EUA.
Quan li preguntes sobre ella, el primer del que et parla és de la seva família, i del seu sentiment de pertinença. Considera que l’expressió que la defineix en primer terme és Family belonging. En segon lloc li agrada definir-se com a apassionada de la innovació. Li encanta seguir els processos d’innovació, i segurament aquest apassionament l’ha portat a ser una executive business achiever. Al llarg de la seva carrera professional ha estat en diferents organitzacions, funcions i negocis d’HP, assolint la posició de WW Vice President & General Manager. Com a business leader de producte, la satisfà lliurar solucions i productes als clients, centrar-se en les persones i generar talent. Ocupa un càrrec directiu en un sector en que les dones encara són l’excepció. Aquesta posició i la seva empatia han forjat el seu compromís en el recolzament a les dones. Tal com ella mateixa es defineix, és una Women believer.
Per raons professionals vius durant 5 anys als EEUU, primer a Califòrnia, i després a Houston, i abans havies estat a Singapur. Consideres que les persones haurien de moure’s pel món; entenc doncs que l’experiència va ser molt positiva.
Els europeus tenim tendència a pensar que som arbres d’arrels profundes que no ens podem moure, i tenim dubtes de si sabrem plantar aquest arbre en un altre lloc. El cert és que els arbres es planten amb molt poca terra, i amb una mica d’adob i d’aigua, poden arrelar arreu.
Està molt bé sentir-se orgullós d’on venim, però saber que som capaços d’establir-nos a qualsevol lloc ens acaba donant molta seguretat com a individus.
En concret els Estats Units ens van agradar molt tan a nivell familiar com laboral. Constantment tens challenges i inputs que et fan créixer com a família, com a persona, i a nivell professional. Sempre tens opcions d’aprenentatge, de canvi, de conèixer gent molt diferent a la teva manera de pensar i de viure. Tu arribes a Palo Alto, i entre el Sol que brilla molt, el cel súper blau, l’energia de la gent i la seva alegria, et sents capaç de fer qualsevol cosa. Tens la sensació que tot és possible.
L’entorn acompanya, doncs.
Acompanya a que t’ho creguis, a rebre inputs. Tot és molt car, però tens accés a moltíssimes activitats gratuïtes per aprendre. Hi ha infinitat d’oportunitats, grups de gent amb qui fer coses, muntar negocis… tot és estimulant. A nosaltres això ens va encantar. A nivell personal també ens va encaixar molt bé per a la nostra filla el sistema educatiu públic. És una formació molt oberta, per projectes, molt col·laborativa, amb una visió molt àmplia del món i un professorat molt vocacional. També haig de dir que jo, pel fet d’haver estudiat a Espanya, no vaig trobar a faltar haver fet una carrera americana. Les skills i el knowledge adquirits a les universitats espanyoles no tenen res a envejar a les universitats americanes. Però als EUA et transmeten des de primària la força personal per marcar-te reptes. T’eduquen perquè et creguis que pots anar sempre més enllà.
El que em va xocar en l’àmbit laboral és que els perfils professionals es concreten molt. Les persones volen saber exactament quines són les seves responsabilitats i quines tasques han de fer, què han de lliurar per fer una bona feina. No sé si és una raó cultural, però els llocs de treball estan molt definits. A cap altre lloc del món, i mira que he viscut a Singapur portant tot Àsia, he hagut de definir tan concretament les tasques d’un lloc de treball com als Estats Units. Potser va lligat al fet que l’acomiadament és lliure i la gent vol saber amb quins items se les avaluarà.
Estar una temporada als Estats Units és molt recomanable. T’alimenta tant que et fa créixer com a persona, com a família i com a professional.
Ho expliques amb un entusiasme que s’encomana. Entenc que aquest sentiment és el que fa que quan tornis t’incorporis com a patrona a l’Institut d’Estudis Nord-americans.
És una de les raons, sí. Els que estem en certes posicions com puc estar jo, tenim una responsabilitat, no només vers la nostra companyia, sinó també vers la comunitat en la que estem. HP té uns grans valors i vol tenir un impacte positiu en la comunitat en la que estem. Si la comunitat es beneficia d’aquestes opcions que ofereixen els Estats Units, millor. Conèixer el que s’hi ofereix, hi vulguis anar, o no.
Una altra de les raons és el repte. Se’m va proposar entrar a formar part del Patronat en un moment de transició de l’IEN. Un procés de canvi que en el fons torna l’Entitat als seus orígens. La meva experiència i connexió als Estats Units podia ajudar a establir aquests bridges de connexió cultural entre els Estats Units i Catalunya. Aquest és el repte que més em va atraure.
L’IEN té un valor important que és la seva trajectòria, i el pes qualitatiu que l’acompanya. Fins ara, quan la gent pensava en l’IEN, li venia el cap una reconeguda escola d’anglès americà amb una llarga trajectòria. En aquesta nova etapa, l’IEN té actualment tres àmbits d’actuació que s’interconnecten entre ells: Programa d’activitats acadèmiques, Programa d’activitats culturals i Nexe entre persones i institucions. Què creus que veurem en l’IEN a partir d’ara?
Jo quan hi penso em ve al cap la paraula Connector, connexió de cultures, algú que ajudi a conèixer la cultura en el sentit més ampli de la paraula. Tenir un coneixement que ens permeti poder anar-hi a estudiar, a treballar, a viure; poder entendre el que hi passa políticament… Veig la transformació en aquest camí: “educar per a connectar”.
