Per quarta vegada i tercer any consecutiu, tenim el plaer de presentar-vos el cicle de concerts Barcelona Springtime Swing.
Tot i mantenir l’habitual nombre de tres concerts, amb la incorporació d’una entitat històrica com és l’Ateneu Barcelonès, hem ampliat el nombre d’escenaris i d’institucions implicades en l’organització de l’esdeveniment. Aquesta ampliació va en la línia dels objectius bàsics que les entitats fundadores (Enginyers Industrials de Catalunya, Fundació Institut d’Estudis Nord-americans, Centre Moral i Instructiu de Gràcia, Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, International Jazz Productions) s’han marcat des de la primera edició del cicle: oferir a un públic el més ampli i divers possible l’oportunitat de conèixer i gaudir del jazz que excel·lents intèrprets ens ofereixen i que, per diverses raons, no apareixen en les programacions dels grans esdeveniments ciutadans que es donen al llarg de l’any. La idea és la d’omplir aquests buits i pal·liar, en part, aquestes mancances.
Un dels problemes actuals del jazz a casa nostra és la manca d’un públic ampli, divers, transversal, dèficit que no correspon a la gran quantitat de músics de jazz que sorgeixen de les nostres escoles de música i conservatoris. Per això, fomentar l’afició i la difusió d’un jazz de qualitat excel·lent i, al mateix temps, assequible a un públic que vagi més enllà de l’estricte cercle dels aficionats, ha estat el nostre propòsit des del primer dia i seguirà sent-ho amb l’ajut de tots aquells que amb la vostra presència i suport justifiqueu aquesta iniciativa.
La programació d’aquest any esperem que us complagui i contribueixi a assolir els objectius que acabem d’exposar. Moltes gràcies per la vostra col·laboració
CONCERTS PROGRAMATS:
MICHEL PASTRE QUARTET
Divendres, 8 de març a les 19:30 h
Lloc: Fundació CIC Auditorium – Via Augusta, 205 (Entrada pel C/ Vallmajor)
Michel Pastre (saxo tenor), Gerard Nieto (piano), Ignasi González (contrabaix), Martí Elias (bateria)
LUCA FILASTRO TRIO
Dijous, 18 d’abril a les 19:30 h.
Lloc: Ateneu Barcelonès – C/ Canuda, 6 (Sala Bohigas)
Luca Filastro (piano), Giuseppe Campisi (contrabaix), Esteve Pi (bateria)
ULF WAKENIUS – PIERRE BOUSSAGUET – IGNASI TERRAZA TRIO
Dijous, 9 de maig a les 20 h.
Lloc: Centre Moral i Instructiu de Gràcia – C/ Ros de Olano, 9
Ulf Wakenius (guitarra), Pierre Boussaguet (contrabaix), Ignasi Terraza (piano)
Tenor Sax Swing: MICHEL PASTRE QUARTET
Michel Pastre (saxo tenor),Gerard Nieto (piano), Ignasi González (contrabaix), Martí Elias (bateria).
MICHEL PASTRE
El saxofonista tenor i director d’orquestra Michel Pastre, nascut a Nimes el 1966, va començar la seva carrera professional l’any 1989 com a sideman i solista en diverses formacions com la Tuxedo Big Band, Gérard Badini Super Swing Machine, Alain Bouchet i Dany Doriz, entre altres. A partir del 1999 va crear els seus propis grups i va actuar amb nombrosos solistes nord-americans com Al Casey, David “Bubba” Brooks, Preston Love, Clark Terry, Duffy Jackson, Warren Vaché, Scott Hamilton, Alvin Queen, Bill i John Allred, Eddie Metz, Marcus Belgrave, Ken Peplowski ó Jesse Davis.
S’ha presentat en els més importants festivals de Jazz europeus, com Marciac, Nice, Antibes-Juan les Pins o Vienne (França), Ascona (Suïssa), Sant Sebastian (Espanya), Aspen (EUA), Melbourne (Austràlia) i Bucarest (Romania).
La seva carrera discogràfica ha estat recompensada amb nombrosos premis: el de l’Academie du Jazz francesa, en cinc ocasions, i del Hot Club de France en sis ocasions. Recentment ha estat reconegut com a saxofonista de l’any 2023 a la revista Best Of Jazz/Jazz News.
Piano Jazz: LUCA FILASTRO TRIO
Luca Filastro (piano), Giuseppe Campisi (contrabaix), Esteve Pí (bateria).
LUCA FILASTRO
Luca Filastro, jove pianista italià, comença a tocar a l’edat de 5 anys després d’escoltar alguns discos de jazz. Posteriorment, estudia música clàssica i es gradua a l’edat de 19 anys. A partir d’aquell moment actua professionalment (no només com a músic de jazz) acompanyant músics diversos o liderant formacions pròpies: Luca Filastro Big Seven, Luca Filastro Orchestra, el seu trio i altres. Al front de les seves pròpies bandes exerceix també com a arranjador i compositor. Ha actuat en festivals de jazz de tot el món i en nombrosos esdeveniments de balls de swing. Luca Filastro coneix a fons els estils clàssics del jazz (especialment, l’stride piano), però sempre tracta d’afegir alguna cosa nova al seu estil, buscant una forma d’art més enllà d’etiquetes. Per això, la seva música posa un peu en el passat, un en el present… ¡ un en el futur!
Clàssic Jazz: ULF WAKENIUS–PIERRE BOUSSAGUET–IGNASI TERRAZA TRIO
Ulf Wakenius (guitarra), Pierre Boussaguet (contrabaix), Ignasi Terraza (piano).
Aquesta formació, a imatge d’alguns trios famosos, com els que en determinades èpoques lideraren Nat King Cole, Oscar Peterson, Ahmad Jamal, Monty Alexander, etc., està integrat exclusivament per instruments de corda, prescindint de la bateria. La formació que avui presentem té un historial de més de deu anys i compta amb repertori i arranjaments propis.
ULF WAKENIUS
Ulf Wakenius (Halmstad, 16 d’abril de 1958) és un guitarrista de jazz suec amb una carrera professional impressionant. La seva primera actuació rellevant es produeix formant part del grup Guitars Unlimited de Peter Almqvist, grup que va actuar durant els entreactes del Festival de la Cançó d’Eurovisió de 1985 davant 600 milions de teleespectadors. Després ha col·laborat i enregistrat discs amb importants músics escandinaus, com Niels-Henning Ørsted Pedersen, i altres intèrprets d’arreu del món, com Jack DeJohnette, Bill Evans (saxofonista) i Randy Brecker. A finals dels anys noranta actua amb el gran contrabaixista Ray Brown amb el qual enregistra tres àlbums. Però, potser la fita més important de la seva trajectòria és haver format part del darrer quartet d’Oscar Peterson, en el si del qual actua regularment a partir de 1997 i enregistra diversos discs. El 2006 va realitzar una gira amb el seu espectacle In the Spirit of Oscar en què retia homenatge al gran pianista desaparegut el 2007.
PIERRE BOUSSAGUET
Pierre Boussaguet va néixer a la ciutat occitana d’Albí el novembre de 1962. Interessat de molt jove en la música, comença tocant l’acordió, però més tard, havent descobert el jazz, decideix estudiar el contrabaix. El 1982 coneix l’ex-baixista de Duke Ellington, Jimmy Woode, el qual, impressionat pel seu gran talent, l’encoratja a seguir endavant. El 1985 va a París per acompanyar al saxofonista tenor Gérard Badini i troba ràpidament el seu lloc en l’escena parisenca. El 1986 significa un punt d’inflexió en la seva vida: coneix al llegendari contrabaixista Ray Brown a qui encara no havia vist tocar mai i d’aquesta trobada en surt una amistat i una relació professional que dona lloc al grup Two Bass Hits. Després ha actuat al front del trio que forma amb Jacky Terrasson i Guy Lafitte, substituït aquest més tard per Alvin Queen. La llista de músics amb qui ha tocat és llarga: Monty Alexander, Jimmy Rowles, Tommy Flanagan, Ray Bryant, Johnny Griffin, Kenny Burrell, Joe Pass, Herb Ellis, Dee Dee Bridgewater, Mickey Roker, Milt Jackson, Nat Adderley, Didier Lockwood, Bob Berg, Tete Montoliu o Joe Henderson.
IGNASI TERRAZA
Ignasi Terraza (Barcelona, 1962) és un dels pianistes de jazz més destacats de l’Estat espanyol amb una gran projecció internacional. L’ any 2009 va ser distingit als Estats Units amb el primer premi del Jacksonville International Jazz Piano Competition. La seva àmplia discografia comprèn més de 30 referències editades al nostre país, a França, a Suïssa i al Japó, de les quals 8 amb el seu trio. Ha acompanyat figures de la talla de Frank Wess, Lou Donaldson, Benny Golson, John Faddis, Jesse Davis, etc. i pel seu Trio han passat músics com Bobby Durham, Jeff Hamilton, Gregory Hutchinson o Pierre Boussaguet. Actua habitualment en els circuits europeus i ha realitzat gires per Sud-Amèrica, Estats Units i l’Est asiàtic. El seu estil parteix de la tradició del jazz amb influències com les d’Art Tatum, Oscar Peterson i Ahmad Jamal, entre d’altres, a vegades amb pinzellades de la música europea, arribant a assolir una veu pròpia, un so personal on no hi manca el virtuosisme, però en el que preval la força rítmica del swing i la sensibilitat de la seva expressió.
