Per Marc Amat i
Bego Grau
Aquest mes conversem amb Xavier Peytibi per analitzar les eleccions nord-americanes de 2024 que es presenten com una de les més polaritzades de la història. Peytibi, expert en comunicació política i pública a Ideograma, destaca la intensificació de la intolerància entre les diferents ideologies i com aquesta dinàmica afecta les relacions socials. A més, examina el paper clau de Kamala Harris com a nova figura dels demòcrates i les estratègies que marcaran el futur polític del país en un context de mobilització electoral sense precedents.
Què tenen d’especial aquestes eleccions en comparació amb les anteriors?
Són unes eleccions totalment diferents. Primer, pels candidats que s’hi presenten -un Donald Trump que busca tornar a la Casa Blanca quatre anys després del seu mandat i una Kamala Harris que ha substituït Joe Biden a mitja cursa electoral. Ara bé, també és una cita única per la polarització extrema que viu la política nord-americana. Mai n’hi havia hagut tanta. Això fa que les eleccions generin cada cop menys interès entre la ciutadania. El panorama és blanc o negre, i això és terrible per a una democràcia.
Però aquest clima no és nou. Quan va començar?
Hi ha una teoria que diu que l’any 2016 va començar tot al món: el Brexit, Trump, l’extrema dreta… Jo crec que va ser abans, amb la normalització del llenguatge radical. Al 2009 va néixer el Tea Party com a resposta a Obama i va canviar el llenguatge polític per sempre. A partir de Trump, aquest llenguatge, que ja s’havia normalitzat, es va multiplicar per tres. Tot ha anat empitjorant.
Aquesta polarització es nota més enllà de la política?
Sí, sobretot a escala social. Hem vist un augment inèdit d’intolerància entre demòcrates i republicans. S’han reduït els matrimonis entre ideologies, s’han trencat grups d’amics… És surrealista. La polarització és una dinàmica social que es mou segons els inputs polítics i que s’ha disparat en els últims anys.
Com han influït la polarització en la comunicació política?
Com deia el filòsof alemany Georg Hegel, d’una tesi i una antítesi en surt una síntesi. És a dir, que de dues idees contraposades n’obtenim una altra, que ajunta tots dos punts de vista, els complementa i els desenvolupa. La polarització ha trencat aquesta dinàmica. Ara o m’agrades o t’odio: ja no hi ha síntesi, i les xarxes socials han agreujat la situació provocant un efecte bombolla.
I en les campanyes electorals?
El 2024, les enquestes mostren un electorat fermament decidit amb gairebé cap espai per als indecisos, cosa que ja es va observar al 2020 amb només un 5,8% d’incertesa la setmana prèvia a les eleccions. Tot està tan decidit que les campanyes busquen mobilitzar els seus seguidors en lloc de convèncer moderats i independents, que són cada cop menys. El llenguatge radical només ha fet que empitjorar amb Trump i dona peu a tota mena de teories conspiratives. L’assalt al Capitoli, de fet, no va ser sobtat: era el resultat d’anys d’idees que havien agafat força.
Els fets del Capitoli no va ser per incitació de Trump?
El que vam veure al Capitoli va ser el gran incendi, però per tenir un incendi necessites combustible i la guspira inicial: quan Trump va dir a la gent que anés al Capitoli. Intervenen moltes coses, i això porta anys. No és sobtat. Hi ha molta gent convençuda que hi ha una conspiració, que a Trump l’han enganyat, que hi ha hagut trampes i que les esquerres són l’enemic del país.
Quin impacte té això en els demòcrates?
Biden va prometre unir els Estats Units, però les enquestes mostren que no només no ho ha aconseguit, sinó que la polarització ha augmentat. Fins que Biden va dimitir, la pregunta era si ell estava preparat per liderar el país. Kamala està canviant aquesta narrativa, portant un missatge d’alegria i llibertat, contra el qual Trump no està preparat per enfrontar-s’hi.
I en els republicans?
Quan polaritzes guanyes vots, però també en perds. Trump ha mogut tota la ideologia del partit conservador cap a la dreta i, en aquests casos, el centre es pot mobilitzar en contra. La realitat és que el Partit Republicà ha desaparegut i ara és el partit de Trump. Si vols seguir en política, no pots anar en contra seu.
Com veus la campanya de Trump?
Mira més cap al passat que cap al futur. Malgrat que les dades indiquen que l’economia ha millorat amb Biden, la percepció és que amb Trump es vivia millor. És una cosa purament emocional i profundament difícil de canviar. És un animal polític, ja ho vam veure en l’atemptat contra ell durant un míting, del que encara intenta treure profit. Tot això reforça la seva posició com a ‘rebel’.
Quin impacte va tenir l’atemptat en el desenvolupament de la campanya?
Hi ha estudis que indiquen que un intent d’assassinat en un candidat a la presidència pot augmentar un 6% els vots. Va reaccionar molt bé i la imatge del puny alçat va tenir molta força: va influir positivament en la seva imatge i en el missatge que volia transmetre. Tot i això, cada dia que passa es recorda menys.
El pla de Trump per al 2025 se centra a desmantellar l'”estat profund”, reforçar la seguretat nacional i impulsar l’economia amb desregulació i reducció d’impostos. Quin impacte ha tingut aquesta proposta de govern ultraconservador per 2025?
És un exemple de política de xiulet per a gossos (dog whistle). És a dir, a la dreta que sap de política i que s’interessa per ella, els ha encantat el pla 2025, però la gran majoria no sap ni què és. Per molt que els demòcrates intentin utilitzar-ho i que surti als mitjans, només arriba a qui interessa que arribi. S’utilitza com un senyal per als seus seguidors, que el reconeixen i reforcen la ideologia.
Com definiries l’estil de Trump?
Trump fa desintermediació, és a dir, ell no parla amb la premsa perquè sap que publicaran el que ell escrigui a les xarxes. Com més notorietat tingui, més sortirà als mitjans i a xarxes i, per tant, més arribarà el seu missatge a la ciutadania en general. És populisme pur: fa amenaces, utilitza un llenguatge radical, catastrofista… Fa 25 anys això era impossible; Trump estaria a la presó i mai seria candidat, i menys amb possibilitats de guanyar.
Va tenir alguna rellevància el debat Biden-Trump per al desenvolupament de la campanya?
Realment va ser decisiu: Biden va haver d’abandonar. Es va fer tan d’hora perquè els demòcrates volien demostrar la fortalesa i capacitat de Biden en un cara a cara amb Trump. Alguns diuen que potser volien saber si Biden aguantaria una campanya electoral per, en cas que no fos així, donar-li una raó claríssima perquè fes un pas al costat. I va ser així.
Va ser una bona estratègia?
Potser van trigar massa temps a veure si dimitia o no. En tot aquell procés es va percebre molta fragmentació dins del mateix partit demòcrata sobre què s’havia de fer. Va transmetre una imatge poc favorable pel partit, però finalment la seva decisió va canviar radicalment les eleccions.
Com ha influït la dimissió de Biden en la campanya trumpista?
Portava quatre anys fent campanya contra Biden, construint el marc d’un líder fort contra un home dèbil, l’enemic. Amb la seva dimissió tot ha canviat i Trump s’ha trobat en un panorama diferent. Encara no ha aconseguit situar Kamala Harris com una enemiga, tot i que ho intenta.
Creus que Harris és una bona candidata per als demòcrates?
Kamala Harris era l’única candidata que podia haver-hi. Quan va ser nomenada vicepresidenta al 2020 representava la minoria que s’havia mobilitzat en massa per votar Biden. Com dius ara a aquelles minories que no la vols? I Harris ha reaccionat molt bé: no hi tenia res a perdre. Ha aconseguit donar alegria a la campanya, i aquest canvi pot donar-li la victòria.
De què depenen aquestes eleccions?
De que les minories, especialment afroamericana i llatina, es mobilitzin o no. Si ho fan, és més probable que votin demòcrata i Harris tindria una oportunitat. Sinó, els republicans sí que es mobilitzaran. També depèn de que es mobilitzin en els estats frontissa: Pensilvània, Nevada, Michigan… A la campanya nord-americana ja no es busca convèncer: es vol mobilitzar l’electorat
Què passarà després de les eleccions?
Segons els resultats, tot pot canviar. Si guanya Harris es mantindrà l’status quo actual, tant a nivel intern a Estats Units com a nivell internacional. Si guanya Trump pot ser un problema per Europa i per l’OTAN, respecte a aranzels i a finançament, respectivament. Ucraïna ho tindrà complicat, sobretot en termes econòmics. I la Xina serà el nou adversari dels Estats Units, fins i tot molt més que ara.
*Xavier Peytibi és consultor de comunicació política i pública a Ideograma, on treballa per a deu països en campanyes electorals (presidencials, regionals i locals), comunicació institucional i comunicació estratègica. És Doctor en Ciència Política per la Universitat de Barcelona. És politòleg, especialitzat en relacions internacionals, Màster en societat del coneixement, Postgrau en cultura de pau i Postgrau en estructura de la Unió Europea. És professor de nombrosos màsters en comunicació política, a Espanya i Llatinoamèrica. Dirigeix la plataforma Beers&Politics i és autor de la newsletter “Política creativa”. És autor d’entre altres, dels llibres “Las campañas conectadas” i “Cómo comunica la alt-right”.
