Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró i comissari de l’exposició Miró i els Estats Units. (Foto cedida per la Fundació Joan Miró)
Per Marc Amat
Fins al 22 de febrer de 2026, la Fundació Joan Miró acull l’exposició Miró i els Estats Units, una mostra que revisa el vincle sostingut que Miró va mantenir amb el context artístic, institucional i cultural nord-americà des de finals dels anys vint i, especialment, a partir de l’estada que va fer a Nova York el 1947. Lluny de ser un fet puntual, aquest diàleg transatlàntic va marcar profundament la seva obra i va situar Miró com una figura de referència per a diverses generacions d’artistes dels Estats Units, en un moment decisiu per a la configuració de l’art modern i de l’expressionisme abstracte.
En el marc del 50è aniversari de la Fundació, conversem amb Marko Daniel, director de la institució i comissari de l’exposició, per aprofundir en aquesta relació i en el paper que els Estats Units van jugar com a territori de llibertat creativa, d’intercanvi i d’oportunitats per a Miró.
Quina relació va mantenir Joan Miró amb els Estats Units al llarg de la seva trajectòria?
La relació de Miró amb els Estats Units va ser llarga, intensa i sostinguda en el temps. Comença ja a finals dels anys vint, molt abans que hi viatgés físicament, a través d’exposicions i del seu galerista a Nova York, Pierre Matisse. De fet, la seva primera exposició en un museu públic va tenir lloc als Estats Units, al Brooklyn Museum, i no a París ni a Barcelona. El 1947 fa el seu primer viatge a Nova York, però aquest viatge arriba després d’anys de presència continuada al país, tant institucional com artística. A partir d’aquí, Miró hi tornarà diverses vegades i els Estats Units es convertiran en el segon país més visitat per ell després de França, mantenint un diàleg constant amb artistes, museus i col·leccionistes nord-americans durant dècades.
Què van significar els Estats Units per a Miró?
Sobretot, llibertat i esperança. Venia d’una Europa devastada per la guerra i, en el seu cas, d’una Espanya marcada per la repressió franquista, pels paisatges grisos i per l’autarquia. Els Estats Units representaven un món diferent: color, obertura, possibilitats i llibertat creativa, però també llibertat de pensament i política, que per a ell era fonamental. A més, li va oferir oportunitats reals per crear, com l’estudi que va tenir a Nova York durant uns mesos el 1947. També li va proporcionar una estabilitat econòmica que li permetia treballar amb ambició en un moment difícil. Tot això va convertir els Estats Units en un espai clau per al seu desenvolupament artístic i personal.
Com ho reflecteix l’exposició?
L’exposició ho reflecteix mostrant la relació de Miró amb els Estats Units a partir de moments i vincles molt concrets: les primeres exposicions en museus públics nord-americans, les retrospectives al MoMA, els contactes amb galeristes com Pierre Matisse i, sobretot, els diàlegs creatius amb artistes com Alexander Calder, Louise Bourgeois o els pintors de l’expressionisme abstracte. El recorregut posa l’accent en els intercanvis, les amistats i les influències mútues, i mostra com Miró no només va influir en els artistes americans, sinó que també va aprendre d’ells.
A la mostra s’hi parla molt de 1947.
El viatge de 1947 va ser decisiu perquè li va permetre viure des de dins un ecosistema artístic que fins aleshores només coneixia a distància. Miró va passar set mesos a Nova York, amb un estudi propi, treballant intensament i entrant en contacte directe amb artistes, arquitectes, músics i poetes. No va ser una estada aïllada, sinó una immersió plena en la vida cultural de la ciutat: visitava tallers, anava a concerts, al cinema, al ballet, i compartia idees amb creadors de diferents generacions. Aquella experiència va reforçar la seva curiositat i la seva voluntat de continuar experimentant, i va consolidar una relació amb els Estats Units que ja no seria mai més només institucional, sinó profundament personal i creativa.
Quin paper van jugar Alexander Calder i Josep Lluís Sert com a portes d’entrada de Miró a Nova York?
Van ser figures clau. Alexander Calder era un amic molt proper de Miró i el va ajudar a integrar-se en la vida cultural novaiorquesa. Va presentar-li artistes, espais i ambients creatius molt diversos. No només compartien una afinitat artística, sinó també una relació personal basada en l’intercanvi constant d’idees i d’obres. Josep Lluís Sert, per la seva banda, va ser un contacte fonamental des del punt de vista arquitectònic i institucional. Exiliat als Estats Units després de la Guerra Civil, va ocupar una posició d’enorme influència com a degà de la Graduate School of Design de Harvard i va facilitar encàrrecs i projectes que van permetre a Miró treballar en espais públics nord-americans, per exemple.
Quina relació va mantenir Miró amb els artistes de l’expressionisme abstracte, com Pollock, Krasner o Rothko?
Miró va ser una figura de referència fonamental per a molts artistes de l’expressionisme abstracte, especialment a partir de les retrospectives del MoMA dels anys quaranta i cinquanta. Artistes com Jackson Pollock o Lee Krasner van veure en la seva obra una manera nova d’entendre la pintura: una superfície sense centre, on el gest, el ritme i la distribució de les formes s’estenen per tota la tela. Les Constel·lacions, exposades a Nova York durant la guerra, van tenir un impacte molt fort i van ser descrites com uns “petits miracles”.
Miró es presenta sovint com un artista que mai deixa d’aprendre.
Tenia una curiositat constant i una enorme capacitat per mantenir-se obert al que feien els artistes més joves. Quan era als Estats Units, lluny de situar-se en una posició de mestre consagrat, volia entendre què estava passant al seu voltant i com evolucionava l’art contemporani. Observava amb interès les noves maneres de treballar, l’ús del gest, l’escala de les obres o la relació amb el cos i l’espai, i incorporava aquestes experiències a la seva pròpia pràctica. Aquesta actitud d’aprenentatge permanent la va mantenir al llarg de tota la vida.
L’exposició també posa èmfasi en les artistes nord-americanes de l’època. Les dones artistes nord-americanes han estat històricament invisibilitzades?
Sí. A Nova York, Miró es va relacionar amb artistes com Lee Krasner, Louise Bourgeois, Maya Deren, Len Lye o Louise Nevelson, que participaven activament dels debats i de les pràctiques més innovadores del moment. Tot i això, moltes d’elles van quedar fora del relat oficial de l’expressionisme abstracte. L’exposició vol fer visible que aquest entorn creatiu no era exclusivament masculí i que el diàleg de Miró amb els Estats Units també va ser un diàleg amb aquestes artistes, amb les seves formes de treballar, de pensar el gest, el cos i el procés creatiu.
Com encaixa l’exposició en el context del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró?
Aquesta exposició permet recordar que la Fundació neix d’una mirada oberta i profundament internacional, fidel a l’esperit amb què Miró va entendre l’art i el món. Miró va concebre la Fundació com un projecte per al futur, pensat per continuar dialogant amb el seu temps i amb les generacions que vindrien. Miró i els Estats Units mostra precisament aquesta actitud: la voluntat de mantenir-se obert, de dialogar amb altres contextos culturals i de defensar valors com la llibertat, l’esperança i la curiositat creativa.
Per saber-ne més: https://www.fmirobcn.org/ca/exposicions/5831/miro-i-els-estats-units
