Per Marc Amat
Emma Marwood: “Per a molts ciutadans nord-americans, poder viure a Barcelona és un somni”
Emma Marwood és cònsol general en funcions del Consolat General que els Estats Units té Barcelona. Després d’exercir com a diplomàtica a Washington, a Sao Paulo i la ciutat de Mèxic, va arribar al consolat barceloní l’agost de l’any passat. Des d’aleshores, ha treballat intensament en la creació de ponts culturals, polítics, socials i econòmics entre els Estats Units i Catalunya, l’Aragó i Andorra, a través de l’impuls de projectes com l’Academy for Women Entrepeneurs -dirigit a dones emprenedores- o de l’American Space Barcelona, un espai integrat a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra on es promou l’intercanvi cultural amb els Estats Units, a través d’activitats i tallers gratuïts oberts als públic, en especial als joves i a la comunitat educativa..
El consolat dels Estats Units a Barcelona és un dels més antics que té el país a la Unió Europea.
Exacte. Concretament, va ser el tercer que s’hi va obrir, després del de Belfast i de Nàpols. Es va crear el 29 de desembre de 1797, sota el mandat de John Adams, el segon president dels Estats Units. Aleshores, Barcelona era una ciutat fortament industrialitzada i tenia un gran esperit comercial. Per a una democràcia jove com la nostra, era important teixir-hi relacions. Amb el pas del temps, les funcions del consolat es van anar diversificant. Avui, procurem oferir serveis als ciutadans nord-americans que resideixen o viatgen al nostre districte consular; promovem els valors del nostre país a través de projectes d’intercanvi i activitats educatives i estrenyem els vincles polítics i econòmics entre els Estats Units i Barcelona, entre d’altres. Al consolat, cada dia és diferent. És una de les coses que més m’agraden de treballar-hi.
Al consolat, no només hi tramiten passaports. Quin tipus de projectes duen a terme?
En fem molts, sempre amb l’objectiu de construir ponts entre els EUA i la regió. Darrerament, hem posat l’accent en promoure els valors de la innovació, de l’emprenedoria i de la creativitat. Ho hem fet a través de les edicions a Catalunya i Aragó de l’Academy for Women Entrepeneurs, un programa d’emprenedoria gratuït finançat pel Departament d’Estat dels EUA amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament de projectes emprenedors que estiguin liderats per dones. Amb programes així els podem obrir moltes portes als Estats Units, però també n’obrim aquí: hi ha persones que s’han conegut en els nostres esdeveniments i que, després, han seguit fent coses juntes. També tenim en marxa programes d’intercanvi que posen en contacte personalitats de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural amb professionals del mateix àmbit, però als Estats Units. És una manera molt interessant de difondre la cultura i els valors de la societat nord-americana.
Més enllà dels seus programes, la cultura nord-americana també arriba a Barcelona a través d’organismes com l’Institut d’Estudis Nord-americans.
Sí, i són institucions molt importants. Des de fa anys, la cultura nord-americana arriba a Barcelona des de molts fronts diferents. No fa falta que la ciutadania recorri al consolat per conèixer les nostres tradicions. Gràcies a l’existència d’iniciatives com l’Institut d’Estudis Nord-americans, la cultura arriba als barcelonins i a les barcelonines a través de les seves activitats. Durant dècades van ser un referent a la ciutat pel que fa a l’ensenyament de l’anglès. Nosaltres hi mantenim una relació estreta i ens apreciem molt tots els projectes que impulsen. Que hi hagi organismes així que prioritzin la cultura nord-americana a Barcelona és important, perquè arriben allà on nosaltres no arribem.
Però, per exemple, sí que han arribat a les biblioteques de Barcelona, amb el projecte American Space.
No ens aturem. Des de fa cinc anys, col·laborem amb el Districte de Sant Andreu i les Biblioteques de Barcelona. Gràcies al recolzament d’aquestes institucions hem pogut crear l’American Space Barcelona, un espai situat a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra on duem a terme activitats per potenciar les competències i habilitats dels joves catalans que volen millorar el seu anglès, o volen anar a estudiar als Estats Units. Allà també hi poden trobar informació sobre el país, i accedir a tallers gratuïts relacionats, per exemple, amb la fabricació digital, la robòtica, la impressió 3D o la realitat virtual.
Quins punts en comú comparteixen la cultura catalana i la nord-americana?
En general, tots els països d’Europa tenen una cultura i una història molt marcada. Cada indret té els seus propis elements icònics i les seves tradicions. En canvi, tinc la sensació que la gent d’aquí veu els Estats Units com una sola unitat, amb els mateixos costums, però són estereotips. De la mateixa manera que Espanya no és pernil, toros i futbol, els Estats Units no són només hamburgueses i beisbol. Com a tot arreu, també hi tenim una gran diversitat regional. Soc de Nova York i, segurament, tinc més coses en comú amb algú de Barcelona que amb algú d’un poble rural de Montana, per exemple.
Vostè va arribar a Barcelona el 2020, en plena pandèmia. Com ho va viure?
El mes d’agost de 2020 vaig arribar al consolat com a cònsol responsable de la diplomàcia pública. Aleshores, jo no havia estat mai a Barcelona. La gent és molt amigable i oberta. Sempre tenen ganes d’ajudar-te. A més, és un indret amb una gran riquesa cultural i gastronòmica, tot i que tinc la sensació que cal reivindicar-la més. Quan parlo amb gent dels Estats Units i els explico que ara visc a Barcelona, tot són elogis. Per a molta gent és com un somni i hi ha qui la tenen com la seva ciutat preferida. Personalment, a nivell d’habitants, és la ciutat més petita on he viscut mai, però té tot el que tenen les grans ciutats del món. La gent d’aquí, quan viatja als Estats Units i surt de les zones més turístiques, descobreix que també som una societat molt hospitalària i càlida.
De fet, vostè ha treballat en diferents ciutats.
Sí. De petita, el meu primer intercanvi que vaig fer fora dels Estats Units va ser, precisament, a Espanya, al petit municipi andalús de Conil de la Frontera. Vaig viure durant un mes amb una família d’allà i vaig estudiar-hi el castellà. També vaig anar molt a la platja i vaig gaudir de valent del menjar, que era boníssim. Quan vaig acabar l’institut, ja tenia clar que volia cursar relacions internacionals. Ho vaig fer, a Washington. M’encantaven els idiomes i de seguida vaig apuntar-me a portuguès i àrab. Quan vaig acabar els estudis vaig fer les oposicions per treballar a l’administració pública nord-americana. El meu primer destí va ser a Sao Paulo, al Brasil. Després em van destinar a la ciutat de Mèxic. Al cap d’un temps vaig tornar a treballar a Washington, però el destí em va fer anar altre cop cap a Mèxic, que és un país que m’encanta y on vaig conèixer el meu marit i va néixer la meva filla. D’allà ja vaig arribar a Barcelona. Sempre he treballat fent tasques de comunicació, premsa, educació, intercanvi cultural, diplomàcia pública…
Què guanya Barcelona tenint un consolat dels Estats Units?
En primer lloc, guanya un punt de contacte amb el govern nord-americà. Nosaltres som aquí per ajudar els nostres ciutadans, però també per crear ponts i fomentar les relacions entre els dos països. Evidentment, això és possible també gràcies als nostres empleats locals, que ens ajuden cada dia a entendre com funciona la societat i la cultura d’aquí i així poder aprofundir-hi més. Per a nosaltres, és fonamental conèixer-la tan bé com sigui possible perquè després aquesta relació sigui més fructífera. Afortunadament, cada vegada hi ha més organitzacions que com l’Institut d’Estudis Nord-americans que contribueixen a assolir aquest objectiu..
