USA & EU Barcelona Meeting

2022 The Year of European Defense

March 4th / 10.00 am – 1.15 pm

La primera jornada del programa USA & EU Barcelona Meeting debat sobre els sistemes de defensa de la Unió Europea i l'OTAN

L’Institut d’Estudis Nord-americans ha encetat aquest mes de març el programa USA & EU Barcelona meeting, el cicle anual de jornades a través del qual la fundació busca aprofundir en diversos aspectes de les relacions transatlàntiques d’actualitat. Ho ha fet amb una jornada  titulada 2022: l’any de la defensa europea, dedicada íntegrament a debatre sobre la defensa europea i el rumb que ha de prendre la Unió Europea i l’OTAN davant un context marcat per múltiples elements: des de la confrontació entre Rússia i Ucraïna, l’ascens de la Xina i el gran repte a l’Afganistan fins a aspectes com l’impacte del canvi climàtic o el nombre creixent de ciberatacs. Durant la jornada, que ha tingut lloc al Palau Macaya de Barcelona, diverses veus expertes han participat en dues taules de debat, que han abordat l’equilibri de les prioritats europees i dels Estats Units dins l’OTAN i  l’autonomia estratègica d’Europa. 

L’encarregat d’inaugurar la jornada ha estat Joan F. Corona, president de la Fundació Institut d’Estudis Nord-americans, que ha agraït la presència de tots els assistents i ha subratllat la rellevància que ha pres enguany el tema escollit, arran dels darrers esdeveniments entre Rússia i Ucraïna. En la mateixa línia s’ha expressat Katie Stana, cònsol general dels Estats Units a Barcelona, que en el seu parlament de benvinguda ha assegurat que la situació a Ucraïna suposa una amenaça per la seguretat europea, però alhora, un fet que demostra la gran importància d’organismes com l’OTAN en la defensa de la democràcia i la preservació dels drets humans. En el darrer dels parlaments inicials, Olivier Ramadour, cònsol general de França a Barcelona, s’ha referit també a la crisi entre Rússia i Ucraïna per assegurar que cal fer esforços per promoure la seguretat a Europa. La jornada ha estat conduïda i moderada per Carme Colomina, presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i investigadora principal especialitzada en la UE, desinformació i política Global del CIDOB.

L'equilibri de prioritats dins l'OTAN

La primera taula de debat, titulada El vuitè concepte estratègic de l’OTAN: equilibrar les prioritats europees i dels EUA, ha comptat amb la intervenció de Jeffrey Michaels, investigador sènior de l’IEN, especialitzat en política exterior nord-americana i seguretat internacional; Tom Vandenkendelaere, president de la Delegació per a les relacions amb l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN del Parlament Europeu, i Lukas Milevski, professor d’Estudis Internacionals a la Universitat de Leiden. Per tal d’introduir el tema, Jeffrey Michaels ha traçat un context històric des de 2010 i fins a l’actualitat, citant la implicació de l’OTAN a l’Afganistan, l’annexió de Crimea per part de Rússia o els darrers esdeveniments entre Ucraïna i aquesta potència, que ha definit com un dels actors més importants a tenir en compte a l’hora de dissenyar els sistemes de defensa europea i de l’OTAN. “Si Ucraïna acaba sent envaïda per Rússia, l’OTAN haurà de redibuixar la seva estratègia de defensa, perquè les fronteres hauran canviat -ha exemplificat-. Passarà el mateix si Finlàndia decideix entrar a formar part de l’aliança, ja que l’OTAN guanyaria 300 nous quilòmetres de frontera amb Rússia”, ha afegit. 

Durant la seva exposició, Tom Vandenkendelaere ha definit l’OTAN com un dels grans pilars de seguretat internacional i ha assegurat que, com més forta sigui la defensa europea, més forta serà l’aliança. Alhora, ha recordat que la cooperació entre la Unió Europea i l’OTAN és fonamental per definir una estratègia futura de defensa capaç de fer front a reptes creixents, com els atacs cibernètics o la defensa de la democràcia. “Concretament, caldria que els dos organismes cooperessin en prioritats per garantir la seguretat europea, com reforçar-ne la capacitat militar, contrarestar les interferències que poden desestablitzar-la i treballar de forma coordinada per garantir l’ordre internacional”, ha apuntat. En aquest darrer aspecte, ha assenyalat la necessitat estratègica de millorar la col·laboració entre tots dos organismes. “Malgrat que tots dos tenen les seus a Brussel·les a menys de 2 quilòmetres de distància, la distància política que els separa encara és força gran”, ha exposat. 

Ja en el seu torn, Lukas Milevski ha abordat la qüestió de la defensa europea des del punt de vista dels estats bàltics i ha recalcat que, si bé hi ha consens entre els estats a l’hora de definir Rússia com una amenaça, caldrà debatre la relació que s’ha de tenir amb la Xina. A més, arran de l’esclat del conflicte entre Rússia i Ucraïna, Milevski ha instat la Unió Europea a fer costat a l’OTAN. “Des de la perspectiva bàltica, ens preocupa molt saber quins efectes podrà causar aquesta crisi a llarg termini en els territoris de l’Europa Oriental, que hauran de conviure amb una amenaça com Rússia”, ha assegurat. 

El nivell d'ambició estratègica d'Europa

La segona taula de debat, en canvi, ha estat centrada en l’autonomia estratègica que ha exercit durant els darrers anys la Unió Europea. Sota el títol Nivell d’ambició estratègica d’Europa: objectius, capacitats i cooperació, hi han intervingut els ponents Francisco Ruiz González, professor de l’Institut Universitari General Gutiérrez Mellado de la UNED; Joanneke Balfoort, directora de Seguretat i Política de Defensa al Servei Europeu d’Acció Exterior i Theresa Fallon, directora del Centre d’Estudis de Rússia, Europa i Àsia (CREAS), així com membre sènior no resident del Consell d’Afers Globals de Chicago. 

L’encarregat d’encetar la taula de debat ha estat Francisco Ruiz, que ha fet una radiografia minuciosa sobre el nivell d’ambició militar i estratègica de la Unió Europea des de 1999 i fins avui dia. Alhora, ha recordat que, actualment, la Unió Europea està treballant en el desenvolupament de la brúixola estratègica (The Strategic Compass for the EU), que definirà quatre aspectes primordials en la seguretat del territori: la gestió de crisis, la resiliència, les capacitats i les associacions. A més, ha apuntat que, “en el si de la Unió Europea, existeixen percepcions diferents d’amenaces i cultures de defensa heterogènies”. Així, si bé ha reconegut que sovint es fa difícil aconseguir trobar un mínim comú denominador, cal treballar per preservar i enfortir el vincle transatlàntic.

En una línia similar, Joanneke Balfoort, ha posat l’accent en la necessitat d’incrementar la cooperació entre l’OTAN i la Unió Europea per tal de poder fer front als nous reptes que han aparegut recentment, com els atacs cibernètics o els conflictes híbrids. “Defensar Europa no és només una cosa exclusiva de la Unió Europea -ha apuntat-. Hem d’ajuntar les forces amb els nostres aliats, caminar units i evitar de totes maneres una possible fragmentació”, ha concretat. Per Balfoort, cal “replantejar la gestió de la seguretat a Europa, especialment després d’estar vivint riscos i perills que ens pensàvem que mai hauríem de viure”, en referència al conflicte entre Rússia i Ucraïna. 

Per últim, Theresa Fallon ha posat l’accent en l’increment de les relacions i el diàleg que hi ha hagut entre la Unió Europea i l’OTAN arran de la crisi a Ucraïna. “El conflicte ha fet canviar moltes coses -ha apuntat-. En menys d’una setmana, per exemple, hem vist com països que sempre havien estat neutrals, com Suïssa o Suècia, han començat a exportar armes”, ha explicat.  En clau geopolítica, Fallon ha destacat el vincle de bona sintonia que uneix Rússia amb la Xina i ha centrat bona part de la seva intervenció en analitzar el grau de dependència que tenen països de la Unió Europea com Alemanya amb Rússia. En aquest sentit, ha apuntat que caldria caminar cap a una diversificació energètica que ajudés a disminuir-ne el nivell de dependència.

Les jornades s’han clos amb la intervenció de Javier Solana, president del Centre for Global Economy and Geopolitics d’Esade i exalt representant del Consell de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea i exsecretari General de l’OTAN. En el seu parlament, Solana ha reflexionat al voltant de tres qüestions: quina direcció ha d’agafar l’OTAN, de quina manera s’hauria de reorganitzar i com s’hauria de reestructurar la defensa de la Unió Europea. Alhora, ha reivindicat la necessitat d’estrènyer els llaços de col·laboració i coordinació entre tots dos organismes.

Panel 1.

El vuitè concepte estratègic de l'OTAN: equilibrar les prioritats europees i dels EUA

En els propers mesos, a mesura que es vagi elaborant el darrer concepte estratègic de l’Aliança, caldrà veure quins canvis substantius es proposen, si n’hi ha. És probable que vegem al nou document? Encara que en els darrers anys l’OTAN ha equilibrat l’amenaça de Rússia amb el terrorisme i la inestabilitat a la perifèria del sud d’Europa, elevarà ara la Xina al mateix nivell? O la recent bel·ligerància de Rússia cap a Ucraïna obligarà l’Aliança a mantenir-se centrada en el seu flanc oriental durant els propers anys? L’Aliança continuarà ampliant els seus membres i les seves tasques, o es preveu que disminueixi en importància respecte a la UE? Amb un possible canvi de l’administració dels EUA el 2025, quina confiança tenen els aliats no nord-americans que probablement els Estats Units es mantinguin compromesos amb la defensa europea?

Presentació del tema

Dr. Jeffrey Michaels
Investigador sènior IEN, especialitzat en política exterior nord-americana i seguretat internacional a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI)

Ponents

Mr. Tom Vandenkendelaere
President de la Delegació per a les relacions amb l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN del Parlament Europeu

Dr. Lukas Milevski
Professor d’Estudis Internacionals de la Universitat de Leiden.

Panel 2.

Nivell d'ambició estratègic d'Europa: objectius, capacitats i cooperació.

Després d’anys de dubtes sobre el paper de la UE a l’escena mundial, especialment la mesura en què exerceix “autonomia estratègica”, hi ha una determinació creixent entre els líders europeus d’establir finalment una direcció clara per al futur. En particular, la manca de claredat sobre el “nivell d’ambició” militar de la UE ha soscavat els esforços de la UE per tornar-se més assertiu en l’àmbit de la defensa. Però, la propera cimera serà capaç d’aconseguir un consens positiu, o els impediments de llarga durada seguiran obstaculitzant la perspectiva de noves iniciatives? Continuarà la divisió de facto del treball entre la UE i l’OTAN quan es tracti de la defensa territorial versus la realització d’operacions expedicionàries a menor escala? Fins a quin punt la UE cooperarà amb els Estats Units en qüestions de defensa fora del marc de l’OTAN?

Presentació del tema

Dr. Francisco Ruiz González
Professor de l’Institut Universitari General Gutiérrez Mellado de la UNED

Ponents

Ms. Joanneke Balfoort
Directora de Seguretat i Política de Defensa al Servei Europeu d’Acció Exterior

Ms.Theresa Fallon 
Directora del Centre d’Estudis de Rússia, Europa i Àsia (CREAS) / Membre sènior no resident del Consell d’Afers Globals de Chicago

Moderadora

Dr.Carme Colomina
Presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i investigadora principal especialitzada en la UE, desinformació i política global del CIDOB

Conclusions – Observacions finals

Sr. Javier Solana, President del Centre for Global Economy and Geopolitics d’ESADE (ESADEgeo). Anteriorment, va ser Alt Representant del Consell de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea i Secretari General de l’OTAN.

Coordinador acadèmic: Dr Jeffrey Michaels, Investigador sènior IEN, especialitzat en política exterior nord-americana i seguretat internacional a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI)

On ho farem?

Sala Macaya – Palau Macaya
Passeig de Sant Joan, 108, 08037 Barcelona

View on map

Idiomes

Hi haurà servei d’interpretació simultània

Comunicació

S’informarà als mitjans de la visita dels experts

L’acte no es transmetrà en streaming  però es filmarà per editar-ne un breu per publicar al web de l’IEN

Amb la col·laboració de:

US-consulate-general-Barcelona1

Amb el suport de:

logos-bridging-cultures-04

Vols més informació?

Parlem!