Per Marc Amat
El 2018, les principals organitzacions de l’ecosistema de ciència, tecnologia, polítiques públiques i relacions internacionals de Barcelona van reunir-se. Sobre la taula hi tenien un objectiu clar: situar la capital catalana com un actor mundial líder en ciència i tecnologia gràcies a l’articulació d’una potent estratègia de diplomàcia científica. D’aquella trobada en va sortir un manifest que van signar prop de 200 científics de renom mundial, els rectors de les universitats catalanes, experts tecnològics i professionals del camp de les relacions internacionals i personalitats del món polític, entre altres. El text es va convertir en la llavor del SciTech DiploHub, el Barcelona Science and Technology Diplomacy Hub. Es tracta d’una associació pública-privada sense ànim de lucre pionera que compta amb el suport de centres de recerca líders, universitats, entitats, start-ups, corporacions i institucions públiques que treballa per posicionar Barcelona com un laboratori global de diplomàcia científica.
Des d’aleshores, aquest nou projecte col·lectiu no ha parat de treballar. Avui, s’ha convertit en l’agència executiva que s’encarrega de desplegar l’estratègia de diplomàcia científica de Barcelona i té en marxa iniciatives de tota mena: des de l’àmbit de la formació i capacitació fins a la representació de l’ecosistema en organismes i esdeveniments d’abast mundial. Però, en què consisteix la diplomàcia científica? De quina manera contribueix a enfortir els ponts que connecten l’ecosistema tecnològic i científic català amb el nord-americà? Quina narrativa articulen i quins mecanismes utilitzen per explicar la riquesa de Barcelona en aquests àmbits? Ho preguntem a Alexis Roig, CEO de SciTech DiploHub i Chief Science and Tech Envoy de Barcelona.
SciTech DiploHub va néixer el 2018. Què va impulsar-ho?
Va ser una combinació de factors. Per un cantó, Barcelona sempre ha tingut una gran vocació internacional i ha exercit una bona diplomàcia de ciutat. En certa manera, s’havia convertit en una ciutat líder dins el món del municipalisme global. En paral·lel, cada cop hi havia més països que començaven a desenvolupar una estratègia ben definida de diplomàcia científica. S’havien adonat que, mitjançant la ciència i la tecnologia, podien influir a millorar les seves relacions internacionals. Amb aquests dos factors sobre la taula, era qüestió de temps que a Barcelona sorgís una iniciativa com la nostra.
El concepte diplomàcia cultural està més estès que el de diplomàcia científica. A què ho atribueix?
Senzillament, perquè és un concepte més nou. Si bé la diplomàcia científica ve de lluny, fa tan sols uns quinze anys que es practica de forma estructurada. De la mateixa manera que la diplomàcia cultural es serveix de la música o la gastronomia per enfortir llaços amb altres països, la diplomàcia científica aprofita el poder suau de la ciència i la tecnologia per teixir relacions internacionals. La definició més formada d’aquest camp no va aparèixer fins al 2010, en mans de la britànica Royal Society i de l’Associació americana per l’avenç de la ciència (AAAS). Avui, ningú dubta del poder que té la ciència i la tecnologia en el camp de la geopolítica. Ho hem vist amb la pandèmia, amb la gestió del canvi climàtic, amb la regulació de l’ús ètic de noves tecnologies com la intel·ligència artificial…
Quins mecanismes fa servir SciTech DiploHub per explicar Barcelona al món?
Un munt. Per una banda, representem l’ecosistema científic i tecnològic barceloní als principals fòrums i esdeveniments globals del sector. Hem estat a la COP27, al Fòrum Mundial de la Ciència de la UNESCO, al Science Policy Forum de les Nacions Unides… També organitzem programes de capacitació i de formació. Per exemple, cada any realitzem una escola d’estiu que reuneix durant una setmana a Barcelona 50 alts càrrecs de més de 30 països. A més, fem formacions ad hoc per a governs d’altres països que volen millorar la seva estratègia de diplomàcia científica i organitzem els Barcelona Innovation Day.
En què consisteixen?
Escollim una ciutat referent en l’àmbit científic i tecnològic i convidem prop d’un centenar de representants del nostre ecosistema a visitar-la. Allà, fem que es trobin amb els seus homòlegs. D’aquestes trobades en surt un ric intercanvi d’idees i de bones pràctiques en camps com el de la retenció i la captació del talent o la transferència tecnològica de les universitats a la societat. Ja hem visitat Boston, Londres, Xangai i Ciutat de Mèxic, per exemple.
També s’acosten als consolats i les ambaixades.
Sí. Ens apropem al cos diplomàtic a través d’iniciatives com el Diplomatic Circle. Ens vam adonar que coneixien molt el país i la ciutat a nivell polític, econòmic i social, però que en canvi la ciència i la tecnologia els quedava lluny. Per intentar posar-hi remei, cada dos mesos organitzem trobades amb els consolats i les ambaixades que donen servei a Barcelona perquè coneguin de primera mà projectes científics i tecnològics pioners que estan duent a terme les universitats, els centres de recerca o les empreses catalanes.
Fins ara, Barcelona no s’havia explicat al món des del punt de vista científic?
En els darrers 20 anys s’ha fet una molt bona feina per posicionar la ciutat al món, però s’ha basat en l’atractivitat: en atraure inversió, empreses, turisme, talent… Això està bé, però a banda de ser una ciutat atractiva cal que sigui influent. Barcelona s’ha de presentar al món com un company de confiança amb qui fer ciència, negocis, tecnologia…
Quina imatge té els Estats Units de l’ecosistema científic i tecnològic barceloní?
Fa sis o set anys, havíem d’explicar-los que som una ciutat molt important en aquests camps. Avui, ja ho associen automàticament. La relació entre Barcelona i els Estats Units encara està esbiaixada: molts professionals marxen a formar-se o a treballar al seu ecosistema. Tanmateix, el nombre de nord-americans que aterren a Barcelona segueix creixent. Avui n’hi ha uns 5.500. D’aquests, el 70% treballen en la indústria de la tecnologia i el coneixement. Això és una bona notícia.
Què els ofereix Barcelona?
Primer, un munt d’atractius intangibles: una climatologia i una geografia privilegiada, una cultura atractiva, bones connexions aèries, una bona qualitat de vida, uns salaris assequibles per a les empreses multinacionals… Però, si hi ha hagut una eclosió científica ha estat per les tres T. Barcelona ajunta tecnologia, talent i tolerància de la societat, que és clau perquè sorgeixin noves idees. Esdeveniments com el Mobile World Congress ens han ajudat molt a posicionar internacionalment Barcelona en l’àmbit científic i tecnològic. Nosaltres aprofitem les visites dels congressistes per dur-los a visitar grans infraestructures del sector, com el Barcelona Supercomputing Centre o el Parc de Recerca Biomèdica. Així, quan més endavant busquen una nova ubicació on obrir una seu o un ecosistema amb el qual teixir relacions, tenen en compte Barcelona.
Així i tot, molts professionals d’aquí prefereixen marxar a treballar als Estats Units. A què ho atribueix?
Ens falten recursos a les universitats i centres de recerca. A diferència dels seus centres universitaris, a Catalunya tenim un finançament molt limitat. També caldria replantejar el model de governança de les universitats i revisar a l’alça els sous que les empreses del sector privat paguen al talent que hi treballa. Els inversors locals encara prefereixen invertir en sectors més tradicionals perquè els consideren menys arriscat que el de les start-ups, hi ha dificultats per atraure capital risc estranger al sector i manquen mecanismes per injectar finançament als projectes que neixen. A més, el mecenatge científic també topa amb regulacions molt estrictes. Ara bé, malgrat aquest panorama, tenim un munt de casos d’èxit i resultats brutals. Amb molt menys finançament que universitats americanes de primer ordre, es publiquen un gran nombre de publicacions científiques i s’aconsegueix un bon reconeixement internacional. S’està fent una gran feina per situar Barcelona al mapa internacional i seguirem treballant-hi. Amb molt poc temps, hem aconseguit fites que ens semblaven impensables, com aconseguir que Barcelona tingui veu i vot al Consell Internacional de la Ciència, un dels organismes mundials més rellevants, on es decideixen qüestions com la regulació de la bioètica.
