Quan es parla de les personalitats més importants en la història del jazz, s’acostuma a fer referència al grans músics (Louis Armstrong, Duke Ellington, Coleman Hawkins, Art Tatum, Ray Charles, etc.) i es produeix un oblit sistemàtic i injustificat de les dones que han fet grans aportacions a la història d’aquesta música. Si mireu les discografies que donen dades sobre els conjunts i orquestres que van enregistrar discs des dels primers temps en que el jazz es va començar a enregistrar, observareu que en el personal de moltes de les formacions hi apareixen noms de dones. Per exemple a la famosíssima King Oliver’s Creole Jazz Band, en el lloc de pianista hi trobareu Lil Hardin, més coneguda després pel nom de Lil Armstrong, en casar-se amb el jove segon trompeta de l’orquestra, de nom Louis. Parlant de pianistes, ens venen al cap noms tant importants com el de Mary Lou Williams, pianista i arranjadora de la big band d’Andy Kirk; Camille Howard, pianista del conjunt de Roy Milton; Dorothy Donegan, gran solista, etc. Si parlem d’un instrument tan dur com la trompeta, la història registra els noms de dues grans trompetistes com Dolly Jones i Valaida Snow; com a trombonistes, el nom de Melba Liston el trobem en molts grups i enregistraments importants; més recentment a Europa la multi-instrumentista sueca Gunhild Carling fa sensació arreu on actua. Trobem, fins i tot, importants directores d’orquestra com Blanche Calloway, germana de Cab Calloway.
Ara bé, en el terreny on les dones han fet una aportació més important tant quantitativament com en qualitat, és en el terreny del jazz vocal. Podríem dir que hi ha dos corrents paral·lels: el corrent de les cantants vinculades al món del blues, però, que també actuaven amb grups de jazz, com Ma Rainey, Bessie Smith, Clara Smith, Victoria Spivey, Ida Cox, Memphis Minnie, Juanita Hall, LaVern Baker, Carrie Smith, Aretha Franklin, etc. I, en paral·lel, el corrent d’aquelles cantants vinculades directament al mon de les orquestres i el repertori de jazz, com Ethel Waters que va inspirar a la majoria de les que la succeïren, és a dir, Adelaida Hall, Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Helen Humes, Ivie Anderson, Mildred Bailey, i altres amb diferents estils, com Dinah Washington, Sarah Vaughan, Linda Hopkins, Ruth Brown, Olive Brown, Patti Austin i més recentment, Diane Reeves, Diana Krall, Cécile Mc Lorin Salvant, etc.
Totes elles, les d’un corrent i de l’altre, han fet grans aportacions a la Història del Jazz. Per tant, quan parlem dels grans protagonistes d’aquesta història no podem oblidar totes aquestes dones, sense les quals hauríem perdut moltes de les delicioses creacions que han fet gaudir intensament als aficionats i al públic en general.
Ricard Gili, Fundació Catalana Jazz Clàssic