Javier Borràs: “La Intel·ligència Artificial és una arma de competició geopolítica que està redefinint el poder econòmic, militar i estratègic a nivell global”

Quins són els grans reptes que afronta Europa en l’àmbit tecnològic?

Europa enfronta grans problemes. El primer és la capacitat de defensar el seu propi model tecnològic davant les dues grans potències: els Estats Units, que aposta per un model basat en el lliure mercat, i la Xina, on l’Estat té un paper central en el desenvolupament tecnològic. Europa ha basat la seva estratègia en la regulació i la protecció dels drets digitals dels ciutadans, però la pressió de les altres potències està posant en qüestió la viabilitat d’aquest model.

Quines mancances hi ha al sistema europeu?

La innovació és un altre dels grans buits que hi ha a Europa, ja que la UE no té grans empreses tecnològiques comparables a les nord-americanes o xineses. Això no es deu tant a la regulació, sinó a una falta d’escala i a una cultura i ecosistema que afavoreixen menys el risc empresarial. Un altre gran repte per la UE és com gestionarà l’equilibri entre seguretat i economia. Fa uns anys, es prioritzava el lliure mercat i la globalització, però ara la seguretat ha passat al primer pla, especialment en el camp tecnològic, amb un enfocament cada vegada més geopolític.

Creu que Europa pot mantenir el seu model tecnològic propi?

És complicat, perquè cada vegada hi ha més pressions per adaptar-se al model de les altres dues grans potències, especialment al dels Estats Units. L’avantatge comparatiu d’Europa en el camp tecnològic han estat les seves regulacions fermes, el que es coneix com l’“efecte Brussel·les”: quan la UE treu una regulació, el seu mercat és prou gran perquè les empreses de tot el món tinguin forts incentius per adaptar-s’hi. Ara la pregunta és si pot mantenir aquest avantatge competitiu, en un context de pressions i amenaces de Trump de que la UE no reguli o investigui les grans tecnològiques americanes.

Com afecta l’aliança entre Trump i Silicon Valley a aquest equilibri?

És un tema preocupant. Trump ha establert una relació estreta amb Silicon Valley: moltes grans empreses tecnològiques nord-americanes l’han recolzat un cop ha guanyat les eleccions, amb la idea de que redueixi regulacions a nivell americà i pressioni a la UE per a que sigui més laxa amb elles. Si la UE cedeix en aquest camp, crec que serà un error, perquè la regulació és quasi l’única eina que té la UE per influir en l’escenari tecnològic global. Deixar-la de banda -per intentar negociar amb Trump temes com aranzels- pot acabar debilitant el paper d’Europa en aquest sector crucial que és la tecnologia.

Per què Europa no té grans empreses tecnològiques com els EUA o la Xina?

Els Estats Units i la Xina tenen mercats molt més grans, mentre que la UE està fragmentada i no té un mercat digital únic, ni un mercat de capitals comú. Això fa que sigui més difícil per a una empresa europea créixer fins a esdevenir un gegant tecnològic. A més, hi ha diferències culturals: als EUA i a la Xina, el risc empresarial es veu de manera més positiva, mentre que a Europa hi ha més aversió al risc i una cultura menys orientada a l’emprenedoria tecnològica -cosa que es reflexa en les nostres regulacions o en l’absència de un sector del capital risc suficientment gran-.

Per què la seguretat està guanyant pes per sobre de l’economia en el món tecnològic?

Fa uns anys, la globalització i el lliure mercat eren els grans paradigmes a nivell mundial. Ara, la seguretat s’ha convertit en l’òptica predominant, especialment en el camp tecnològic. Els governs veuen la tecnologia com una eina de poder i de competència geopolítica. Això ha portat a un enfocament molt més restrictiu, on cada cop es parla més de la “weaponization” de la tecnologia, és a dir, de com les eines tecnològiques poden ser utilitzades com a armes de poder en les relacions internacionals.

A què es refereix amb “armes”?

Aplicacions com TikTok o X, o permetre que el rival aconsegueixi xips avançats o desenvolupi IA puntera, per exemple, es veuen com possibles amenaces per a la seguretat nacional. Això limita la cooperació internacional i la innovació: es veu el desenvolupament tecnològic com un carrera armamentista i de mentalitat de suma zero. La tecnologia sempre ha estat vinculada al poder i l’àmbit militar. Però crec que el canvi recent més important va succeir després de l’11S, quan es va veure que els fluxos de comunicació global podien utilitzar-se per a la vigilància, control i coerció. Les dades que creuaven el món no només eren útils per l’èxit empresarial de les grans companyies tecnològiques, sinó també per a operacions d’intel·ligència, vigilància i seguretat nacional.

Europa està perdent autonomia en aquest escenari?

Sí. El marge d’acció de la UE és limitat, i un dels seus principals punts forts, la capacitat reguladora, hi ha el perill que perdi influència. A banda de reforçar les teves pròpies capacitats, també hi ha l’opció de negociar i establir acords on es busquin consensos i acords. Tradicionalment, és el que s’ha fet amb els EUA, un aliat històric amb valors comuns amb Europa. Malgrat que l’administració Biden ha pressionat de manera unilateral en alguns àmbits, hi ha hagut espais per a la negociació i cerca de consensos amb les posicions europees. Però sembla que això amb Trump es pot acabar, ja que el seu estil és el de negociar a través de les amenaces i coerció econòmica.

Quin paper juga la regulació en l’estratègia de Trump a nivell internacional?

Per a Trump, en molts casos, la regulació no és una eina per establir normes clares o protegir drets, sinó una moneda de canvi en les negociacions. Ho hem vist en el cas de TikTok. En lloc d’aplicar una política tecnològica coherent, utilitza de manera transaccional la possibilitat d’imposar o relaxar regulacions per pressionar altres països i empreses segons els seus interessos. A Trump no li agraden ni les regulacions ni la burocràcia. Però ambdues són necessàries si vols dur a terme sancions, controls d’exportacions o imposar aranzels. A llarg termini, fer fora tecnòcrates del que Trump anomena el “deep State” reduirà el poder internacional dels Estats Units.

Com afecta tot això als ciutadans i a les empreses europees?

Si la UE es veu obligada a deixar de banda el seu model basat en els drets digitals, la privacitat i la protecció de dades, els ciutadans europeus estaran menys protegits, especialment de cara les grans tecnològiques dels Estats Units. El cas de la Xina em preocupa menys, perquè -en part per pressió dels Estats Units- la UE és més dura i vigilant amb les tecnològiques xineses i aquestes tenen ara menys poder d’influència. D’altra banda, la pressió de Trump i Silicon Valley de que la UE no apliqui regulacions com la Digital Markets Act pot afavorir els oligopolis tecnològics, cosa que pot perjudicar les petites empreses i start-ups, tant europees com nord-americanes.

Creu que Europa seguirà una estratègia conjunta o cada país actuarà pel seu compte?

En principi, la idea és actuar conjuntament, però la realitat és que, davant la incertesa amb els Estats Units, cada país està començant a anar per la seva banda. Europa està dividida entre els països de Europa de l’Est pels quals una relació forta amb els Estats Units és vital -per la guerra a Ucraïna- i els de Europa occidental, que són més crítics. Aquesta fragmentació també es pot traslladar a l’àmbit tecnològic, amb alguns països utilitzant la tecnologia com un element transaccional en lloc de seguir una estratègia unificada a nivell europeu.

Quin paper juga la tecnologia en les relacions internacionals?

La tecnologia s’ha convertit en una eina fonamental de poder. Ara mateix, la gran competició entre els Estats Units i la Xina es basa en la tecnologia, especialment en la Intel·ligència Artificial. Els EUA estan imposant restriccions a l’exportació de xips avançats per frenar el desenvolupament de la IA xinesa, perquè consideren que si la Xina aconsegueix una IA més avançada que la americana, això tindria fortes repercussions econòmiques, militars i de seguretat. De fet, cada cop més hi ha la mentalitat de que la potència que domini les grans tecnologies, serà la potència que domini a nivell global.

I com afecta això l’àmbit militar?

La Intel·ligència Artificial està redefinint la guerra amb sistemes autònoms, presa de decisions basada en dades i operacions de ciberseguretat. Els Estats Units i la Xina competeixen per liderar aquesta revolució, ja que el domini de la IA pot significar un avantatge militar decisiu. Les restriccions nord-americanes als xips avançats busquen frenar l’avenç xinès, però controlar que realment aquests xips no els faci servir la Xina no és fàcil. Hi ha un gran mercat negre de xips i la Xina ha pogut accedir a entrenar IA mitjançant el núvol de centres de dades de països del Sud-est Asiàtic. També hi ha un perill: quan talles l’accés de tecnologia americana a la Xina, generes forts incentius per a que Pequín construeixi el seu sistema tecnològic autònom, on la capacitat d’influir és molt menor.

La IA és realment un “game changer” o hi ha exageració?

Hi ha molta especulació sobre la IA i el seu impacte futur. Alguns la veuen com una revolució comparable a la màquina de vapor o l’electricitat, mentre que altres creuen que no tindrà un efecte tan transformador. El que queda clar és que molts governs i empreses estan prenent decisions basades en la idea que la IA serà crucial. Això està generant una cursa tecnològica on es competeix per acumular xips i construir centres de dades. Encara queda per veure si realment complirà totes les expectatives o si ens trobem davant d’una bombolla.

En aquest escenari, quin futur li espera a Europa en el sector tecnològic?

Europa es troba en una cruïlla decisiva. Si no aconsegueix mantenir el seu model regulador davant la pressió dels Estats Units i la Xina, corre el risc de perdre influència i quedar subordinada a les altres potències. La manca d’innovació i l’absència d’un mercat digital unificat dificulten la competitivitat de les seves empreses, mentre que la seguretat ha passat a ser una prioritat que sovint entra en conflicte amb el lliure mercat. La clau estarà en la capacitat de la UE per actuar de manera cohesionada i trobar un equilibri entre regulació, innovació, resistència i cooperació, sense perdre la seva autonomia.