Recomanacions fetes pel Doctor Jeffrey Michaels, IEN Senior Fellow at IBEI.
Isolationism: A History of America’s Efforts to Shield Itself from the World
Charles A. Kupchan
Oxford University Press
2020
En el seu discurs de comiat de 1796, el president George Washington va recomanar la jove nació “evitar aliances permanents amb l’estranger”. Després, l’aïllacionisme es va convertir en una de les tendències polítiques més influents de la història nord-americana. Des de l’era fundacional fins a l’atac japonès contra Pearl Harbor, els Estats Units van defugir els compromisos estratègics a l’estranger, fent només breus desviaments durant la Guerra Hispanoamericana i la Primera Guerra Mundial. Des de 1941, els Estats Units han adoptat un enfocament molt més intervencionista per canviar el món.
Kupchan traça un recorregut des de l’aïllacionisme a la ideologia de l’excepcionalisme americà.
The Hell of Good Intentions: America’s Foreign Policy Elite and the Decline of U.S. Primacy
Stephen M Walt
Farrar, Straus & Giroux Inc
2019
L’autor més venut del New York Times, Stephen M. Walt, dissecciona els errors i les deficiències de la política exterior nord-americana recent, explicant perquè ha estat afectada per desastres com les “guerres per sempre” a Iraq i Afganistan i esbossa què es pot fer per solucionar-ho.
El 1992, els Estats Units es van situar al cim del poder mundial i els nord-americans confiaven que hi havia una nova era de pau i prosperitat. Vint-i-cinc anys després aquestes esperances s’han esvaït. Les relacions amb Rússia i la Xina s’han agreujat, la Unió Europea oscil·la, el nacionalisme i el populisme augmenten i els Estats Units estan atrapats en costoses i inútils guerres que han malgastat bilions de dòlars i han minat la seva influència arreu del món.
From Wealth to Power: The Unusual Origins of America’s World Role
Fareed Zakaria
Princeton Paperbacks
1999
Si les nacions riques es converteixen habitualment en grans potències, com s’explica la inactivitat exterior dels Estats Units a finals del segle XIX? El 1885, els EUA eren el país més ric del món. Tot i així, en l’àmbit militar, polític i diplomàtic, eren una potència menor. Per explicar aquesta discrepància, Zakaria considera una àmplia varietat de casos entre 1865 i 1908 quan els Estats Units van considerar ampliar la seva influència en llocs tan diversos com Canadà, la República Dominicana i Islàndia. El president i la seva administració van intentar augmentar la influència política del país a l’estranger. Però els EUA eren una potència inusual: una nació forta amb un estat feble. No va ser fins a finals de segle, quan el poder va passar dels estats al govern federal, que els líders de Washington van poder mobilitzar els recursos de la nació per a la influència internacional.
Rise to Globalism: American Foreign Policy Since 1938
Stephen E. Ambrose and Douglas G. Brinkley
Penguin Random House
2012
Des que va aparèixer per primera vegada el 1971, Rise to Globalism, ha venut centenars de milers d’exemplars. La novena edició d’aquest clàssic s’ha actualitzat fins l’administració de George W. Bush. Oferint una visió resumida i informativa de l’evolució de la política exterior nord-americana des de 1938 fins a l’actualitat, centrant-se en esdeveniments cabdals com la Segona Guerra Mundial, la Crisi dels míssils, Vietnam i l’11 de setembre. Examinant des de l’escàndol Iran-Contra fins a l’auge del terrorisme internacional. Els autors analitzen, a la llum de l’enorme poder global dels Estats Units, com l’agressivitat econòmica nord-americana, el racisme i la por al comunisme han configurat l’evolució de la política exterior de la nació.
Destined for War: can America and China escape Thucydides’ Trap?
Graham Allison
Scribe UK
2018
Quan una potència creixent amenaça de desplaçar una de governant, el resultat més probable és la guerra. En aquesta anàlisi rigorosa, l’erudit de Harvard, Graham Allison, examina el fenomen conegut com la trampa de Tucídides, que actualment s’està jugant entre les dues superpotències més grans del món: els Estats Units i la Xina.
Mitjançant paral·lelismes històrics estranys, aquest llibre mostra fins a quin punt estem a prop de l’impensable. Tot i assegurar que la guerra és evitable, Allison també revela com els enfrontaments entre potències han mantingut la pau en el passat i quines mesures doloroses poden i han de prendre els líders internacionals per evitar el desastre.
Top Secret America: The Rise of the New American Security State
Dana Priest and William M. Arkin
Little, Brown and Company
2011
El món de l’alt secret que el govern va crear en resposta als atacs terroristes de l’Onze de Setembre s’ha tornat tan enorme, tan pesat i tan secret que ningú sap quants diners costa, quantes persones ocupa o exactament quantes agències dupliquen treballs en diferents llocs. El resultat és que el sistema establert per mantenir segurs els Estats Units pot estar posant-lo en més perill.
Una investigació dels premiats reporters Dana Priest i William Arkin.
White House Years
Henry Alfred Kissinger
Little, Brown US
1988
Kissinger fa recull dels seus primers quatre anys com a assessor de seguretat nacional, i exposa la seva participació en la formulació de la doctrina Nixon, revela les seves opinions sobre la guerra del Vietnam i ofereix importants idees sobre la seva relació amb Nixon.
The First Resort Of Kings: American Cultural Diplomacy in the Twentieth Century
Richard T. Arndt
Potomac Books, Inc.
2007
Durant les darreres cinc dècades, els programes de diplomàcia cultural dels Estats Units s’han esvaït a causa de la política i els fets històrics que han subordinat la diplomàcia cultural a les campanyes de relacions públiques, ara anomenades “diplomàcies públiques”. Amb l’antiamericanisme en augment a tot el món, la diplomàcia cultural hauria de convertir-se en una prioritat immediata, però els polítics continuen ignorant aquesta eina relativament barata i antiga per promoure la comprensió entre les nacions. Richard Arndt investiga la història de la diplomàcia cultural nord-americana per demostrar les seves valuoses contribucions en el passat i fer una petició per revifar-la per al futur.
Color of Empire, the: Race and American Foreign Relations (Issues in the History of American Foreign Relations)
Michael L. Krenn
Potomac Books Inc
2006
A primera vista, pot semblar difícil acceptar que la raça i el racisme tenen un paper important, ja sigui conscient o subconscient, en la formulació de polítiques. Però els líders són productes de la seva educació i època, i fins i tot alguns dels presidents i secretaris d’estat amb la millor formació dels Estats Units han estat propietaris d’esclaus, segregacionistes o fanàtics. Michael Krenn demostra com la raça ha funcionat com una poderosa justificació de les accions dels Estats Units a l’estranger i una influència significativa en la seva forma, direcció i intensitat.
Una excel·lent introducció al tema tant per als estudiants com per als lectors generals.
From Colony to Superpower: U.S. Foreign Relations since 1776
George C. Herring
OUP USA
2011
Premiat i aclamat per la crítica, George C. Herring utilitza les relacions exteriors com a objectiu per explicar la història de l’ascens dels Estats Units des de tretze colònies dispars amuntegades al llarg de la costa atlàntica fins esdevenir una superpotència.
Un relat d’èxits sorprenents i de fracassos tràgics plasmats en una narració trepidant. Homes d’estat com Benjamin Franklin i Woodrow Wilson i Harry Truman i Dean Acheson van jugar papers clau en l’ascens nord-americà al poder mundial. Però l’expansió d’Amèrica com a nació també deu molt a aventurers i exploradors, capitans marítims, comerciants i fabricants, missioners i diplomàtics, que van descobrir nous territoris, van desenvolupar noves vies de comerç i van establir i defensar els interessos de la nació a terres estrangeres.