L’Institut d’Estudis Nord-americans (IEN) celebra els seus 75 anys dotant de més sentit que mai, la importància de l’existència d’aquesta institució. Nascuda el febrer de l’any 1951, en ple franquisme, l’IEN sempre ha estat una institució compromesa amb els seus temps, atenta als canvis i ha volgut encapçalar propostes dirigides a difondre, analitzar i debatre els temes de rigorosa actualitat. Sense perdre aquest esperit, la vitalitat de seguir teixint ponts entre Europa i els Estats Units és un dels principals objectius d’aquesta institució catalana.

Per entendre els cicles polítics i globals, cal fer una mirada a la història més recent. Joan F. Corona, president de l’IEN, va destacar en la benvinguda a l’acte que va tenir lloc al Círculo Ecuestre el passat divendres, 3 de juliol, que aquesta institució “va néixer de la visió la complicitat de dos amics: el doctor Josep M. Poal i l’enginyer i arquitecte Josep M. Bosch i Aymerich. Impressionats pel dinamisme cultural i científic dels Estats Units, van impulsar una associació privada i sense ànim de lucre que, sota la primera presidència de Josep M. Pi i Sunyer, esdevindria un oasi de llibertat i coneixement a la Barcelona de l’època”. I va afegir que durant dècades, “l’IEN va ser la principal institució privada europea dedicada a l’ensenyament de l’anglès. Amb prop de 8.000 matriculacions anuals i més de 400.000 alumnes formats”, que han acompanyat en el creixement de diverses generacions de catalans i catalanes. En aquesta línia, Ismael Nafría, vicepresident de l’IEN, va fer un agraïment extensiu a “tots els qui han donat vida a tot el que l’Americà oferia”, i va recordar que sense ells tampoc haurien arribat fins aquí.

D’aquesta sinergia, entre element vertebrador i educatiu, van néixer els Premis Kennedy el 1964 que, en una data tan assenyalada, s’han recuperat. L’IEN és un referent acadèmic i cultural indiscutible, que al llarg de la seva història, ha col·laborat amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb col·laboracions vitals per a la cultura de casa nostra. Tot plegat, va comportar ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi del 1992 amb la que va ser reconegut l’Institut. Per això, el llegat cultural va estar present en tot el sopar i els convidats van ser obsequiats amb un llibre sobre El món de Pau Casals, publicat per l’IEN en motiu d’aquest 75è aniversari. L’IEN va reconèixer Pau Casals amb el Premi Kennedy l’any 1966. Caterina Guinovart, patrona de l’IEN, va recordar que “Pau Casals compartia John F. Kennedy una sintonia profunda en la defensa de la pau mundial, el desarmament i la llibertat dels pobles”. I, va afegir que “restablir el Premi Kennedy avui no és un exercici de nostàlgia, sinó una declaració de principis”.

Recollint el llegat del mestre Casals, però també d’altres il·lustres premiats anteriorment com Mr. Sargent Shriver, Director de l’Office of Economic Opportunity, Washington D. C.; la mateixa Tripulació Apolo XI que va arribar per primera vegada a la lluna; el Dr Valentí Fuster, eminència cardiòloga arreu del món; o el mateix Xavier Trias, alcalde de la ciutat de Barcelona i darrer premiat l’any 2014, la nit va sumar un nou guardonat amb el Premi Kennedy: Joan Massagué, farmacèutic i una eminència mundial de la recerca científica i un pioner en desxifrar el mecanisme biològic de la metàstasi en la malaltia del càncer. Aquest reconeixement va estar precedit per la laudatio que el Dr. Andreu Mas-Colell, patró de l’IEN, va fer del guardonat. El també exconseller d’Economia i d’Universitats i Recerca, va despertar les rialles entre el públic assistent quan va reconèixer que “presumeix” de conèixer el Dr. Massagué i que “li fa pujar punts”. Ja entrant de ple en el seu discurs, va destacar del premiat la capacitat de generar política científica: “La rep pel que n’ha fet d’aquesta eminència per establir un gran pont entre els Estats Units i l’ecosistema català de recerca i per enfortir-lo”. Joan Massagué va recollir el discurs de l’exconseller agraint que “des de l’IEN hagin estat pioners en una època grisa” i va destacar les qualitats de seguir trobant ponts que generin relacions amb els Estats Units: “Els joves segueixen sentint il·lusió cap a aquest país que el veuen ple d’oportunitats” i va descriure la seva experiència com: “Els tres segments que componen, en el meu cas personal, el pont: la il·lusió inicial, la possibilitat de fer i descobrir, i després, l’aprenentatge de com gestionar entitats d’aquest tipus, són a més a més bidireccionals.” Per finalitzar, va reivindicar la importància de protegir la ciència i les institucions que la fan possible, recordant que, tot i que el coneixement es construeix durant dècades, són estructures molt fràgils. En aquest sentit, va alertar sobre la pèrdua de suport a la ciència que s’està produint als Estats Units, i va subratllar que el compromís amb la ciència ha de situar-se per damunt de les diferències polítiques.

Benjamín León, ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra, va enviar un missatge per agrair la col·laboració de l’IEN amb el consolat: “Gràcies per profunditzar en la nostra cultura i societat”. Un dels moments més emotius va ser la cloenda a càrrec del President del Parlament, Josep Rull, que va definir l’acte com un moment “lluminós que dota d’autoestima col·lectiva” a tota la societat. El president va destacar  “la potència que en aquest país sempre ha tingut la societat catalana”, i va posar en valor la figura de Joan Massagué i el significat del Premi Kennedy, afirmant que «Les nacions necessiten referents, necessiten gent que generi un altíssim sentiment d’admiració, de respecte, d’inspiració. I la figura de Joan Massagué respon justament a aquest perfil». En referir-se als Estats Units, va reivindicar el seu poder d’inspiració evocant el llegat de Joseph Nye: «Les grans potències no lideren només perquè són més fortes. Lideren, sobretot, perquè són capaces d’inspirar». Finalment, va cloure el seu parlament amb una reflexió sobre l’esperança i la construcció de ponts entre pobles, agraint la tasca de l’Institut amb unes paraules que evocaven el llegat de Pau Casals, un dels primers guardonats amb el Premi Kennedy: “Gràcies per construir aquest pont bilateral, aquest pont d’emocions, de coneixement, de ciència, de literatura, de cultura, però sobretot per fer que allò que deia Pau Casals, que aquesta humanitat que aspira a abraçar la pau i l’esperança no decaigui mai.”