El 17 d’octubre, l’Ateneu Barcelonès va acollir una trobada d’anàlisi política organitzada en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Nordamericans. Amb les eleccions presidencials dels Estats Units a l’horitzó, l’acte, titulat “Més enllà de Harris – Trump: Anatomia d’un país dividit”, es va centrar en el clima polític actual i en les repercussions globals d’una cursa electoral que, sens dubte, afectarà tot el món.

Moderada per Raquel Sans, periodista i excorresponsal de TV3 als Estats Units (2014-2017), la taula rodona va comptar amb dos destacats experts: Xavier Peytibi, especialista en comunicació política i campanyes electorals a Ideograma, i Jordi Graupera, doctor en filosofia per la New School for Social Research (Nova York) i reconegut analista polític.

A la sala de l’Ateneu, plena de gom a gom i amb totes les butaques ocupades, es va seguir amb atenció cada intervenció. Al llarg de l’acte es va parlar a fons sobre la situació social als Estats Units, amb un anàlisi detallat dels factors que alimenten la creixent (o, depenent de qui, decreixent) polarització. Les reflexions van oferir una visió profunda dels reptes socials i polítics que el país afronta de cara a les eleccions del 2024.

Un país enfrontat i la figura de Trump

La primera intervenció va ser de Xavier Peytibi, qui va apuntar directament al centre de la qüestió: “el Partit Republicà s’ha convertit, en essència, en el Partit de Trump”. Peytibi va destacar que la ràbia és un dels motors principals de la política nord-americana actual, amb un 65% de la població que expressa sentiments d’enfadament en relació amb la situació política del país. Segons Peytibi, Trump ha fet de la polarització una eina estratègica, convertint la política en un espai on “o estàs amb ell o estàs en contra”.

Jordi Graupera, amb un to més irònic i provocador, va posar un gir interessant a la conversa, qüestionant la idea d’una polarització extrema. Va suggerir que, de fet, tant Harris com Trump han desplaçat els seus discursos cap al centre. Harris, segons Graupera, ha deixat enrere la política identitària dels demòcrates i ara ofereix un missatge centrat en qüestions com l’ordre, la immigració i l’economia. Per la seva part, Trump ha despolaritzat el debat racial, atraient el suport d’algunes minories que anteriorment donaven suport als demòcrates. Així, segons Graupera, la societat nord-americana no està tan dividida com podria semblar.

El vot rural i l’evolució de Trump

Raquel Sans va portar la discussió cap al mapa electoral i l’evolució del vot des de 2016, centrant-se en el contrast entre el vot urbà i el vot rural. Graupera, amb el seu estil característic, va aprofundir en aquesta qüestió parlant de la diferència entre l’Amèrica industrial i la resta del país. Els estats industrials, segons ell, esdevenen determinants en la cursa electoral, ja que són zones on l’economia és el factor crucial. “Si la gent sent que perd el control de les seves vides, ja sigui perquè perden la feina o veuen que les fàbriques se’n van a l’Àsia, això crea un sentiment de desesperació que Trump ha sabut capitalitzar”, va concloure.

Peytibi, per la seva banda, va explicar que la força de Trump radica en la seva capacitat de connectar amb les zones industrials que se senten marginades per la globalització i la deslocalització. Aquests votants, que han vist com les seves vides es deterioraven econòmicament, són clau per entendre l’auge de Trump.

L’ascens de Trump: més enllà de la política tradicional

Una de les qüestions que va sorgir durant la discussió va ser la figura de Donald Trump com a fenomen polític que transcendeix les normes tradicionals. Peytibi va posar èmfasi en com Trump ha esdevingut un líder per a milions de nord-americans que, fins fa poc, se sentien desconnectats de la política. “Trump no és només un polític; és una marca”, va afirmar. Aquesta “marca Trump” ha sabut aprofitar un clima de desconfiança envers les institucions i un sentiment de desencant generalitzat amb les elits polítiques i mediàtiques.

Peytibi va continuar destacant que, malgrat els seus escàndols personals i polítics, el que manté a Trump en el centre de l’escena és la seva capacitat de comunicar-se directament amb el poble, sense filtres. “Els seus seguidors no busquen un polític perfecte; volen algú que els escolti i que parli com ells”, va afegir l’analista. Aquest vincle emocional amb els votants ha convertit Trump en una figura gairebé impermeable a les crítiques dels mitjans i ha dificultat la seva deslegitimació, malgrat els múltiples intents dels seus oponents.

Graupera va ampliar aquesta reflexió, assenyalant que Trump ha sabut capitalitzar una insatisfacció molt arrelada en sectors de la població que senten que la globalització ha deixat enrere les seves comunitats. “Trump no és una anomalia, és una conseqüència”, va sentenciar Graupera en referència a la desconnexió entre les classes dirigents i les preocupacions reals de la classe treballadora. Segons Graupera, aquesta frustració es va accentuar amb la crisi econòmica del 2008, i des d’aleshores Trump ha pogut mantenir-se com l’únic polític capaç de posar veu a aquesta indignació.

Kamala Harris: una oportunitat o una amenaça?

Amb una perspectiva més positiva cap a l’actual vicepresidenta, Raquel Sans va voler examinar el paper de Kamala Harris com a contrincant potencial de Trump. Graupera va apuntar que Harris pot tenir dificultats per capturar el vot de les classes treballadores, especialment aquells sectors desencantats que tradicionalment han votat demòcrata però que es van desplaçar cap a Trump el 2016. “El repte per a Harris serà com apropar-se a aquests votants sense perdre el suport de les minories i dels joves progressistes”, va advertir. Si no aconsegueix aquest equilibri, Harris podria trobar-se en una situació en què cap dels dos blocs electorals es mobilitzi prou per assegurar la victòria demòcrata.

Tot i que Harris ha estat una figura central en la política nord-americana, Peytibi va assenyalar que la seva imatge ha anat evolucionant. Si bé va començar la seva carrera política centrada en la justícia racial i social, ara sembla haver adoptat un discurs més moderat per apel·lar a un espectre electoral més ampli. “Harris vol presentar-se com l’alternativa racional a l’estil polaritzador de Trump”, va dir Peytibi.

El poder de les xarxes socials

La comunicació política també va ser un tema destacat durant el debat. Graupera va remarcar que el sistema polític nord-americà encara és fort, malgrat els reptes i les tensions que ha generat la figura de Trump. Encara que el debat sobre el perill per a la democràcia s’ha intensificat, Graupera es va mostrar optimista: “La democràcia nord-americana és més sòlida del que molts volen fer creure. Els Estats Units són un país molt més seriós del que sovint pensem”, va afirmar.

En canvi, Peytibi va subratllar el paper fonamental de les xarxes socials en la campanya de Trump, qui ha fet ús d’aquestes plataformes per desintermediar la comunicació política, evitant els mitjans tradicionals. Això, segons l’expert en comunicació, li ha permès dirigir-se directament als seus seguidors i controlar el missatge de manera molt més efectiva.

El futur de la política nord-americana

Respecte al futur immediat, tant Peytibi com Graupera van coincidir què les eleccions de 2024 seran extremadament ajustades. Si bé Trump manté un fort suport emocional entre els seus votants, Harris té l’oportunitat de mobilitzar les minories i ampliar la base electoral demòcrata. La gran pregunta, segons Peytibi, és si els demòcrates seran capaços d’atreure aquest vot minoritari crucial.

El debat va concloure amb una reflexió sobre el que realment està en joc en aquestes eleccions. Peytibi va expressar dubtes sobre si la democràcia americana està en risc, mentre que Graupera va insistir que el veritable perill és un conflicte de valors: la lluita entre dues visions radicalment diferents del món. “Per als republicans, el que està en joc és la seva manera de viure, els seus valors, la seva cultura”, va afirmar Graupera. “Si Trump torna al poder, el canvi serà profund i es notarà, especialment en les relacions amb la Xina, la Unió Europea i l’OTAN”.

Al final de l’acte, Raquel Sans va obrir el debat al públic, tancant una jornada d’anàlisi profunda i apassionant sobre el futur polític dels Estats Units i el seu impacte a nivell global. Tot plegat, un acte on la polarització, els canvis de discurs, i la capacitat de mobilització electoral es van revelar com els temes clau que marcaran les properes eleccions.