Cultura política nord-americana en transició: L’erosió del consens i les normes democràtiques

By Professor Emeritus Wayne A. Selcher, PhD*

Abstracte

Aquest article identifica i examina l’evolució de les principals característiques i tendències en la cultura política nord-americana i el comportament polític d’aquest darrers anys, per obtenir una imatge completa de com els nord-americans perceben i creuen el seu país i el seu sistema polític. L’anàlisi situa els resultats en una perspectiva comparada, proporciona informació rellevant d’altres democràcies occidentals i discuteix les implicacions dels resultats per a la democràcia nord-americana. S’ofereixen molts enllaços a fonts en línia d’alta qualitat i gratuïtes per facilitar l’estudi d’aspectes rellevants de la situació contemporània dels Estats Units.

Una crisi continua d’unitat nacional, identitat i confiança en si mateix

El concepte de “cultura política” en sociologia política es pot definir com “Les actituds, creences i valors que sustenten el funcionament d’un sistema polític particular. Considerant que inclouen coneixements i habilitats sobre el funcionament del sistema polític, sentiments emocionals positius i negatius cap a ell i judicis d’avaluació sobre el sistema” (Oxford Reference). La cultura política va més enllà de l’opinió pública a curt termini sobre esdeveniments i personalitats particulars d’un moment en el temps per examinar les percepcions, normes, enteniments, identitats i patrons més duradors, més amplis i profunds que una població o un sector d’aquesta població desenvolupen i confien en el seu comportament polític. La cultura política és l’entorn d’actitud dins del qual es desenvolupa la percepció i l’activitat política. Canvia en el temps, com a causa i conseqüència d’esdeveniments i forces socials, econòmiques i polítiques concretes.

Quan es consideren els nombrosos resultats de les enquestes nacionals d’actituds utilitzades com a referències en aquest article, és vital, en nom de l’equilibri des del punt de vista de l’individu, assenyalar des del principi que Pew Research va trobar el maig del 2023 que el temps amb la família és, amb diferència, l’aspecte més important de la vida dels nord-americans, no la política. També per observar que, com demostra Gallup, les enquestes nord-americanes mostren una tendència de llarga durada en que els individus valoren la qualitat de  les seves vides i oportunitats personals de manera diferent i molt més favorable del que valoren aspectes de la  situació nacional (en una proporció de cinc a un el gener del 2022), tot i que el grau de diferència varia amb el temps.

A nivell nacional, la validesa de l’abans designació nacionalista comuna dels Estats Units com a “excepcional” ha estat seriosament qüestionada en l’última dècada més o menys, a mesura que el país lluita amb una crisi d’unitat nacional i confiança en si mateix. La unitat nacional implícita en l’eslògan “Units Ens mantenim!” després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001 va desaparèixer completament en la dècada de 2010. De fet, les seqüeles internes dels atacs terroristes van ajudar a crear l’actual atmosfera de desinformació i teoria de la conspiració que és escèptica amb les narratives oficials. Una enquesta del Washington Post-ABC sobre el vintè aniversari dels atacs resumia: “Abans del 20è aniversari dels atacs al World Trade Center i el Pentàgon dissabte, més de 8 de cada 10 nord-americans deien que aquests esdeveniments van canviar el país d’una manera duradora. Gairebé la meitat (46%) deien que els esdeveniments del 9/11 van canviar el país a pitjor, mentre que el 33% deien que van canviar el país per a millor.

Les dues grans guerres resultants no van sortir bé per als Estats Units ni per a l’opinió pública nord-americana: la missió militar a l’Afganistan va fracassar vergonyosament després de dues dècades, ja que els talibans van tornar al poder l’agost del 2021, mentre que l’Iran ara té més influència a l’Iraq que els Estats Units. La “llarga guerra” contra el terrorisme ha estat substituïda com una preocupació central per l’augment de la competència amb la Xina i les reaccions a la invasió russa d’Ucraïna del 2022. Les fallides bancàries del 2008 i el 2023 i la taxa d’inflació post-COVID van fer que molts nord-americans qüestionessin la salut bàsica del sistema financer i de l’economia. La pandèmia de COVID del 2020 al 2022 va tenir l’efecte de dividir fortament el país ideològicament, a favor i en contra de les vacunes i pel que fa als mandats governamentals durant la pandèmia, amb el consegüent desafiament de les desbordades institucions governamentals i sanitàries.

A mitjans del 2023, segons Gallup, un “mínim històric” del 39% estaven “extremadament orgullosos” de ser nord-americans, amb un 60% dels republicans, un 29% dels demòcrates i un 33% d’independents expressant aquest nivell de satisfacció.. Les generacions més joves (de 18 a 29 anys) tendeixen a ser més crítiques amb la situació nacional actual i a mostrar menys orgull de ser nord-americanes, donades les experiències de la seva vida.

L’autor

Wayne A. Selcher, Ph.D. is Professor of International Studies Emeritus, Department of Politics, Philosophy, and Legal Studies, Elizabethtown College, PA, USA. His major academic interests are Comparative Politics, US Foreign Policy, Latin American Politics and Foreign Policy (especially Brazil), and Internet use in international studies teaching and research. He is the creator and editor of the WWW Virtual Library: International Affairs Resources, a web guide for online international studies research in many topics.

E-mail: wayneselcher@comcast.net