L’Institut d’Estudis Nord-americans (IEN) ha celebrat aquest mes de març la segona edició de la jornada USA & EU Barcelona Meeting, el cicle anual a través del qual la fundació busca reflexionar i aprofundir en aspectes polítics, tecnològics, culturals, històrics, científics i socials que condicionen les relacions entre Europa i els Estats Units. Amb el títol La geopolítica de l’energia després d’Ucraïna, l’IEN ha dedicat la jornada d’enguany a analitzar de quina manera el conflicte armat d’Ucraïna ha marcat la geopolítica de l’energia a la Unió Europea i als Estats Units. Ho ha fet al Palau Macaya de Barcelona, davant d’un auditori ple i amb les intervencions d’experts internacionals i de responsables polítics de la Unió Europea. 

L’encarregat d’encetar la jornada, que es va celebrar el 9 de març, va ser Andreu Mas-Colell, membre del patronat de l’IEN, economista i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Barcelona School of Economics (BSE). En un breu parlament de benvinguda i amb la voluntat de contextualitzar el programa USA&EU Barcelona Meeting als assistents, va recordar que l’IEN va néixer a principis de la dècada de 1950, enmig de l’època franquista, amb la voluntat “de caminar cap a una societat oberta i democràtica”, tot emmirallant-se amb els Estats Units i Europa. En aquest sentit, va destacar que el cicle anual de jornades està perfectament alineat amb l’ànim de l’entitat per abordar les relacions transatlàntiques entre Europa i els Estats Units. 

Tot seguit, continuant amb els parlaments d’obertura, Mas-Colell va cedir la paraula Katie Stana, cònsol general del Consolat general dels Estats Units a Barcelona. Entrant en matèria, Stana va recordar que, el passat 24 de febrer, es va complir un any de l’esclat de la guerra entre Ucraïna i Rússia. “És una invasió brutal del règim de Putin, molt dolorosa pel poble ucraïnès i que ha tingut un impacte global, també per als Estats Units”, va assegurar. Abordant el tema des d’una perspectiva energètica, la cònsol general va recordar que el conflicte bèl·lic ha posat sobre la taula “la necessitat de diversificar els països proveïdors d’energia i d’avançar cap a un futur descarbonitzat”. De la mateixa manera, va assegurar que el món es troba immers “en un dels moments més crucials per al sistema energètic, en el qual hem d’apostar per una energia neta i accessible per a tothom, de forma ràpida i eficient, però també repensar les cadenes de subministrament i diversificar-se per evitar que un sol país comprometi la seguretat energètica”, va afegir. Per fer front a aquest escenari, els Estats Units han aprovat la Llei de Reducció de la Inflació, que preveu mecanismes per accelerar la transformació energètica del país. “L’autèntica seguretat energètica només l’assolirem quan ens allunyem dels combustibles fòssils i abracem energies netes com la solar o l’eòlica”, va detallar. Stana va cloure el seu discurs recordant que “la transició energètica no serà fàcil, però, si no la fem ara, l’endemà serà encara molt més difícil”.

Després de Stana, va ser el torn per Sofia Geli Stenhammar, cònsol general honorària del Consolat General Honorari de Suècia a Barcelona, el país que -des de l’1 de gener i fins al 30 de juny d’enguany- ostenta la presidència del Consell de la Unió Europea. “La situació és urgent i cal actuar per fer-hi front”, va arrencar fent referència a les conseqüències mundials que està tenint el conflicte d’Ucraïna. “Hem assumit la presidència en un moment d’inseguretat econòmica, de turbulències geopolítiques i de reptes polítics importants per Europa”, va concretar. Una de les situacions que està marcant de ple l’agenda europea és la crisi energètica. “Hem activat mesures a curt termini per pal·liar els efectes del dèficit energètic europeu, però ens cal un full de ruta que vagi més enllà i que eviti la pèrdua de competitivitat de la Unió Europea”, va recalcar. En aquest sentit, va recordar que Suècia està centrant la presidència en abordar quatre àmbits prioritaris: la seguretat externa, la seguretat interna, la transició energètica i el manteniment de la salut democràtica. “Especialment, volem reforçar el paper que té la Unió Europea en el lideratge de la transició energètica”, va destacar. Per fer-ho, coincideix amb Stana: cal diversificar les fonts d’energia, invertir a crear noves tecnologies i infraestructures que permetin emmagatzemar-les i reduir la dependència dels combustibles fòssils. “Ens comprometem a fomentar la sostenibilitat, però també els valors compartits i el benestar social”, va concloure. 

La guerra a Ucraïna i l’impacte sobre el sector energètic

La primera sessió, sota el títol L’impacte de la guerra de Rússia en el sector energètic a la UE i als EUA, va servir per abordar els canvis que ha viscut l’statu quo mundial des de l’inici del conflicte bèl·lic, el 24 de febrer de 2022. Concretament, va oferir als assistents una visió general sobre les respostes europees i americanes a la invasió russa a gran escala i l’ús que ha fet Rússia de la seva arma energètica, així com les conseqüències que ha tingut per a les economies i poblacions d’Europa, dels Estats Units i de fora de l’àrea transatlàntica. Hi van intervenir Katja Yafimava, investigadora sènior de l’Oxford Institute for Energy Studies; Ana María Sánchez Infante, policy officer d’Energy Platform Task Force de la Comissió Europea, i Ben Cahill, investigador sènior del Programa de Seguretat Energètica i Canvi Climàtic del Center for Strategic and International Studies (CSIS). Cadascun va fer una intervenció inicial i, tot seguit, es va obrir torn de preguntes dels assistents, moderat per Jeffrey Michaels investigador sènior de l’IEN a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI).

En la primera ponència de la sessió, Katja Yafimava va esbossar una radiografia de l’esclat de la crisi energètica, des del segon semestre de 2021 i fins l’actualitat. “Hem tingut una tempesta perfecta, amb la coincidència d’un munt de factors que han fet que l’oferta i la demanda energètica europea no casessin”, va sintetitzar tot just agafar la paraula. Segons l’experta, el motiu principal ha estat el descens sobtat de l’arribada de gas rus, que arribava a Europa a través de quatre  grans corredors. Es tracta del bielorús, que encara funciona; el Nord-Stream, que va deixar de funcionar per un sabotatge; el turc, que subministra el sud d’Europa, i l’ucraïnès, que segueix funcionant, però que es troba en una zona de conflicte armat. “En part, la situació de dèficit energètic s’ha pogut compensar amb la compra massiva de gas natural liquat, especialment, a Qatar i al Canadà”, va matisar. Ara bé, la crisi energètica també s’ha pogut pal·liar gràcies a altres factors que hi han remat a favor. “Hem tingut un hivern molt suau, una situació climatològica que ha fet disminuir la demanda de gas”, va exemplificar. Per Yafimava, aquest ha estat un element clau. “Aquest hivern, Europa se n’ha sortit i l’impacte no ha estat tan dolent com prevèiem, però no hem de relaxar-nos, perquè ara hem d’encarar el repte de reomplir els magatzems per l’hivern vinent”, va destacar. En aquest sentit, l’experta va recalcar els esforços europeus per ajudar la societat i el teixit productiu a fer front al creixement del preu de l’energia. “Hem pogut esmorteir el cop, però els preus continuaran sent força alts i ens convé no infravalorar el problema -va pronosticar-. Tenim al davant un repte molt difícil”, va reblar. 

A continuació, va ser el torn per Ana María Sánchez Infante, policy officer d’Energy Platform Task Force de la Comissió Europea. En la seva ponència, l’experta de la Comissió Europea va repassar les mesures que havia pres la Unió Europea per fer front a la situació d’escassetat d’energia. “Vam saber reaccionar ràpidament a l’esclat del conflicte, amb l’aprovació del pla Repower EU, que va obtenir el llum verd el 18 de maig, en temps rècord”, va contextualitzar. Per l’experta, aquest fet corrobora que, “en situacions d’emergència que afecten a tothom, els estats demostren sempre una gran unitat”. A grans trets, el pla busca acabar amb la situació de dependència energètica que té la UE amb els combustibles fòssils russos i accelerar la transició cap a energies netes. “Volem reduir, ràpidament, la dependència dels combustibles fòssils que ens arriben de Rússia; accelerar la implantació d’energies renovables; augmentar l’eficiència energètica i diversificar els nostres proveïdors d’energia”, va concretar. La ponent també va recordar els esforços que ha fet la Unió Europea per retallar la demanda de gas dels estats membre, que es va assolir amb escreix, així com l’agilització dels tràmits per accelerar la concessió dels permisos per crear noves plantes generadores d’energies netes. “Hem aplicat moltes mesures i hem fet grans sacrificis, però sabem que això no s’ha acabat: és urgent preparar-nos per l’hivern vinent”, va concloure.

El darrer ponent de la primera sessió de la jornada va ser Ben Cahill, senior fellow del Programa de Seguretat Energètica i Canvi Climàtic del Center for Strategic and International Studies (CSIS). En el seu cas, va centrar la intervenció des de l’òptica nord-americana, explicant de quina manera els Estats Units han contribuït a pal·liar la crisi energètica mundial. “El petroli i el gas són dues fonts energètiques importantíssimes i cabdals per garantir la seguretat energètica”, va començar. En aquest sentit, va explicar com els Estats Units estan invertint per guanyar terreny en les exportacions de gas natural liquat, una font d’energia que ha estat clau per sostenir la demanda energètica europea. “Vam començar a produir-ne el 2016 i, des d’aleshores, ja ens hem convertit en el tercer productor a nivell mundial, juntament amb Qatar i Austràlia -va recordar-. Entre el 2025 i el 2026 entraran en funcionament nous projectes per produir-ne encara més, i això ens convertirà en el principal productor mundial”, va avançar. Per Cahill, els Estats Units han jugat un paper clau per fer front a les conseqüències energètiques del conflicte d’Ucraïna. “Tots sabem que hem viscut mesos molt durs, però si no s’hagués comptat amb l’energia nord-americana encara ho haurien sigut més”, va assegurar. L’expert també va opinar sobre la limitació del preu per comprar barrils de petroli rus, un topall que se situa als 60 dòlars. “Amb aquesta acció, s’ha aconseguit evitar l’escassetat mundial d’energia i, al mateix temps, reduir els ingressos que rep Rússia a canvi d’aquestes fonts”, va analitzar. Segons Cahill, cal que els Estats Units i la Unió Europea vagin a l’uníson a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic, amb objectius compartits. 

El sector energètic, amb un futur incert

Amb el títol Mirant cap al futur del sector energètic, la segona sessió va apuntar la mirada a llarg termini i va permetre abordar les implicacions que tindran en un futur la geopolítica global i el sector energètic. Concretament, va servir per analitzar els efectes que pot tenir la independència de l’energia russa en les futures polítiques energètiques de la UE i dels EUA en camps com la diversificació del subministrament, les mesures d’eficiència energètica i l’èmfasi en les energies verdes i renovables, entre altres. Hi van prendre part Manuel Rivas, Cap d’equip del Market Analysis Team of Chief Economist Unit de la DG Energy, de la Comisión Europea; Anna Mikulska, investigadora en estudis energètics al Center for Energy Studies del Baker Institute for Public Policy de la Rice University, i Nicholas Crawford, investigador associat del Programa de recerca en Geoeconomia i estratègies a l’International Institute of Strategic Studies (IISS). Cadascun va fer una intervenció inicial i, tot seguit, es va obrir torn de preguntes dels assistents, moderat per Víctor Burguete, Investigador Sènior en Geopolítica Global i Seguretat, CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs)

Per obrir la segona sessió, Manuel Rivas va centrar la seva ponència en explicar, a través de dades, la magnitud de la crisi energètica mundial i de quina manera està impactant en el mercat europeu de l’energia. “Estem vivint un episodi de creixement desmesurat dels preus de l’electricitat minorista, un fet que ha portat alguns experts a comparar la situació actual amb la de la crisi del petroli de la dècada de 1970 -va apuntar-. Ara, però, l’epicentre és el gas”, va detallar. Per l’expert, “Rússia està fent servir l’energia com una arma, amb l’obligatorietat de pagar el gas en rubles o reduint el flux de gas que arribava a Europa per gasoductes com el Nord-Stream”.  Rivas també va dibuixar un dels factors claus que, segons ell, han ajudat Europa a parar el cop energètic rus: “es va aconseguir substituir el gas rus -que n’importàvem molt- gràcies a acords amb proveïdors diferents, com el Regne Unit o Noruega”. El gas natural liquat dels Estats Units també hi va jugar un paper fonamental. “Representava un 15% del subministrament europeu i ara en representa al voltant d’un 30% -va xifrar-. Sense aquest augment no hauríem pogut superar la crisi d’escassetat”, va afirmar. També va llançar un advertiment. “Europa necessita energia, però ha de tenir capacitat per emmagatzemar-la i injectar-la al sistema”, va afegir. Ara bé, Rivas es va mostrar esperançat. Com que l’hivern d’enguany ha estat suau, la reposició d’estocs de gas d’aquest estiu per encarar l’hivern vinent no hauria de ser gaire complicat. “Acabarem l’hivern amb els dipòsits de reserva al voltant d’un 60%”, va quantificar. Mirant a llarg termini, Rivas va explicar que és complicat aventurar-se a fer prediccions, però sí que augura la reducció ràpida del consum de gas i la seva substitució per energies com l’eòlica i la solar. “A més, a partir de 2025 es produiran grans quantitats de biometà i d’hidrogen d’origen renovable, per exemple”, va acabar. 

Tot seguit, va ser el torn per Anna Mikulska, investigadora en estudis energètics al Center for Energy Studies del Baker Institute for Public Policy de la Rice University. L’experta va ser l’encarregada d’abordar el tema centrant-se, especialment, en la dimensió geopolítica. “De la mateixa manera que va passar amb la crisi del petroli dels anys 70, els estats tornen a preguntar-se: tindrem accés segur a l’energia?”, va contextualitzar. Pel que fa a la disponibilitat del gas, Mikulska va posar l’accent en la necessitat de comptar amb una infraestructura que permeti emmagatzemar gas al territori europeu. “És crucial emmagatzemar-lo, així com tenir una bona infraestructura que permeti fer-lo arribar arreu del territori”, va insistir. Alhora, va assenyalar que, en el cas del gas, regions russes com la Sibèria tan sols estan connectades amb Europa i que, per tant, Rússia no ho té fàcil per redistribuir-lo a altres països. Sobre la importació de gas natural liquat procedent dels Estats Units, l’experta va recordar que n’ha entrat molt al mercat, però que si se’n vol produir més cal superar un escull important. “Per un cantó, per fer les plantes de producció, els empresaris han de demanar préstecs bancaris i els bancs els demanen que demostrin que tindran clients per retornar els diners -explica Mikulska-. Per l’altre, els clients europeus no tenen clar durant quant de temps n’hauran d’estar comprant, perquè la transició energètica també avança a bon ritme o perquè pot ser que, d’aquí uns anys, la situació amb Rússia hagi canviat”, va afegir. L’experta va cloure la seva ponència amb un apunt sobre el carbó. “La producció d’energies renovables ha de créixer, però el carbó se seguirà fent servir, perquè és la font d’energia que es distribueix de manera més democràtica arreu del món, també en els països menys desenvolupats”, va acabar. 

En darrer lloc, va intervenir Nicholas Crawford, investigador associat del Programa de recerca en Geoeconomia i estratègies a l’International Institute of Strategic Studies (IISS), que va basar el seu discurs en la proliferació de l’ús de les energies netes a Europa. “La guerra ha fomentat la inversió i l’acceleració de la transició cap a les energies renovables”, va assegurar d’entrada. Ara bé, va recordar que el procés no és ràpid. “Si parlem d’energia eòlica marina, per exemple, poden passar de 10 a 15 anys entre que s’aprova el projecte, es construeix i es posa en marxa la planta”, va exemplificar. En el cas d’indústries que utilitzen grans quantitats d’energia, com la química o la siderúrgica, l’expert va apuntar que la solució perquè puguin transitar passarà per l’adopció de l’hidrogen verd com a alternativa. “Ja s’està invertint molt en aquesta nova font d’energia, però aconseguir que el sistema productiu s’hi adapti també portarà temps”, va advertir. Com que el preu de l’energia a Europa és molt elevat, algunes d’aquestes indústries s’estan començant a plantejar  traslladar la producció en indrets com Estats Units, amb una situació més avantatjosa. Precisament, Crawford va dedicar uns minuts a analitzar també la Llei de Reducció de la Inflació impulsada pels Estats Units i va alertar de possibles distorsions sobre el mercat de l’energia. “Com que subvencionaran fortament l’ús d’energies netes, pot passar que els empresaris decideixin invertir en la creació de noves plantes allà abans que a Europa”, va apuntar. L’expert també va assenyalar que pot causar un procés europeu de desindustrialització. Així i tot, creu que la llei no tindrà tant impacte a Europa com pronostiquen alguns experts. “Europa ha accelerat la formació de la mà d’obra per a produir energies netes; amb els objectius d’energia renovable que s’ha fixat Europa i els Estats Units, hi haurà mercat per invertir a tots dos; i molts dels productes que subvenciona la llei nord-americana són difícils de deslocalitzar”, va apuntar. Crawford va tancar la ponència assegurant que “en el cas de l’hidrogen, la situació sí que és més preocupant: les subvencions nord-americanes faran que els empresaris tinguin un incentiu molt gran per anar a produir-ne allà, perquè podran aconseguir beneficis immensos”. 

L’encarregat de posar punt final a la jornada va ser Joan F. Corona Ramón, president de l’IEN, que va agrair la presència de totes les persones assistents, així com les intervencions dels ponents. Corona va cloure la jornada anunciant la tercera edició de l’USA & EU Barcelona Meeting, que es celebrarà el març de 2024.